A la terrassa d'un bar

Daniel Ruiz-Trillo

Publicat: el 19/oct/13
Opinió| Columnes

L'altre dia vaig berenar a la terrassa d'un bar de Sant Cugat i, a l'hora d'escollir la cadira on seure, vaig optar per la que hi havia just al costat d'una parella amb un nen en un carro, perquè així no tindria fum a prop.

De seguida, la mare de l'infant va encendre una cigarreta i, a causa del vent, la meitat del fum em venia cap a mi, i l'altre meitat al seu fill, que segurament creixerà amb menys salut que els seus amics, per culpa de totes aquestes cigarretes maternes.

No li vaig dir res, perquè acostumo a no ficar-me allà on no em demanen, però em vaig quedar amb les ganes d'ajudar aquella dona i, de retruc, el seu fill, amb un consell d'amic, com si la conegués de tota la vida, com si haguéssim anat junts a la Facultat, on ella es passava el dia estirada al Campus fumant un piti. What a pitty!

DANIEL RUIZ-TRILLO és escriptor
darrutri@gmail.com