'Cadenes humanes' i majories silencioses

Roberto Torrecilla

Publicat: el 15/set/13
Opinió| Columnes

El passat dissabte 6 de Juliol amb el suport de les associacions, entitats convocants, mitjans de comunicació locals i també amb el suport polític, logístic, evident i actiu del nostre ajuntament es va convocar a tots els santcugatencs a participar a l'anomenada 'Cadena humana per l'independència' a la nostre ciutat, com assaig previ a la que ha esdevingut el passat 11 de Setembre; 'Des del Vallespir al Montsià', tal com van dir els seus promotors, sent així una mostra d'organització, força i unió davant els ulls del món per evidenciar i legitimar que el projecte sobiranista té l'aval, el suport incondicional i majoritari de tots els catalans. Fins aquí res a objectar, ja que es va tractar d'un acte democràtic, de lliure participació i reivindicació al igual i de la mateixa alçada democràtica va ser la no participació de la majoria dels ciutadans catalans a un acte que, com molts veïns de Sant Cugat, considerem clarament excloent i que no hem sentit propi ni hem volgut ser partícips. Malgrat el que diguin, molts, el passat 11-S, vam ser la 'veritable majoria' de ciutadans, a Catalunya.

Llegeixo l'endemà a la web del medi de comunicació públic local que 'La Via Catalana ha reunit a 3.500 santcugatencs demanant la independència'. Automàticament miro i comprovo que el padró municipal actual diu que som 86.344 els habitants censats a Sant Cugat, agafo la calculadora i observo que la xifra de participants a la cadena humana nomes va arribar al 4% dels censats. On estaven els altres 82.844 santcugatencs, l'altre 96% que no vam anar-hi? Sembla ser amb aquestes xifres a la mà, que 'el procés sobiranista' no és una urgència ni té el suport majoritari dels santcugatencs, ofegats per molts altres problemes prioritaris, i no és percep la separació com la solució als mateixos quan, a més, la ciutadania observa que son els mateixos 'actors' encadenats, els protagonistes dels 3% i 4% i de la densa llista de casos de corrupció; aquells que han portat a Catalunya a la major crisi econòmica, social i política de la història, son els que volen capitalitzar i protagonitzar una amnistia publica del seus abusos mitjançant una fugida cap aquest nou estat on tot serà perfecte, on tots serem feliços. Seran ells mateixos els governants d'aquest nou Shangri-La?

Pocs dies després de l'11-S cal dir que, desafortunadament per alguns, l'aritmètica continua sent una ciència exacta sobretot quan es mostren xifres parcials i dades irrefutables de suposades voluntats populars, majoritàries e inapel·lables. És evident que, tot i el suport de entitats públiques, privades i de la majoria de medis de comunicació afins, abocats tots de manera unànime per aconseguir l'èxit de la convocatòria secessionista, les pírriques xifres assolides per la mateixa parlen clarament de fracàs amb majúscules entre els santcugatencs perquè, una cosa es l'aritmètica i una altra la realitat social a la que molts, més dels que voldríem,viuen totalment d'esquenes.

ROBERTO TORRECILLA és Vocal d'Associacions de Ciutadans Sant Cugat