Sabates de caminant

Blai Blanquer

Publicat: el 7/set/13
Opinió| Columnes

El Papa Francesc, en comptes de posar-se les tradicionals sabates vermelles, va preferir calçar les seves sabates de carrer. Aquell costum, i molts d'altres, provenen d'unes èpoques en les quals devien ser significatius.

En la història -com en la superposició dels estrats geològics- cada època aporta el seu color i la seva textura. No té res d'estrany que la institució romana arrossegui el llast de dos mil·lenis. Els radicals, tendeixen a eliminar el passat sense consideració. Els conservadors a mantenir-ho tot, fins allò que fora de context, ha deixat de ser significatiu (o s'interpreta en sentit contrari). El bon discerniment no es sotmet a les modes de l'època, sinó que cerca l'Esperit de Jesús i l'aire fresc i lliure de l'Evangeli que ajuda cada generació a cercar i a distingir les coses 'noves i velles'. Substituir les sabates que marquen diferències per les que indiquen normalitat, proximitat i dinamisme de servei, és una paràbola. Cal que tots la vulguem interpretar i fer nostra. La societat sencera s'ha d'oxigenar -i per descomptat- l'Església. Quan, amb qualsevol excusa, ens calcem al nostre gust per passejar-nos per la vanaglòria i la insolidaritat, el Papa Francesc ens diu senzillament: 'Això no va!'

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià


Columna publicada originalment el 14 d'abril de 2013