Assenyalem els culpables

Marco Simarro

Publicat: el 22/ago/13
Opinió| Columnes

L''escrache' sorgeix a l'Argentina post-dictatorial quan grups d'activistes, farts de la impunitat que gaudien responsables de crims contra la humanitat, emprenien manifestacions 'a domicili' per assenyalar aquelles persones a qui la justícia no era capaç de jutjar, sigui per connivència o per impossibilitat burocràtica. És d'aquesta manera com molts militars i alts càrrecs de la dictadura argentina van arribar a judici i van ser jutjats, cosa impensable en el país de 'Fraga Iribarne el demòcrata' i 'Sánchez Gordillo l'assaltador'.

És en aquests moments d'alta conflictivitat social quan el moviment amb, segurament, més suport social s'ha apropiat d'aquesta fórmula de protesta. Em refereixo a les Plataformes d'Afectats per la Hipoteca que han començat una campanya d'escrache envers a tots aquells polítics que es neguen a votar a favor de la Iniciativa Legislativa Popular presentada el passat febrer amb el suport de més d'un milió de firmes. I què vol dir votar en contra d'això? Vol dir tenir una capacitat empàtica nul·la i votar en contra d'una proposta de mínims com és la paralització immediata dels desnonaments, la dació en pagament retroactiva i la instauració del lloguer social en el mercat de l'habitatge.

Des de les institucions i, sobretot, des dels principals partits polítics ja parlen de violència i assetjaments intolerables que alteren l'ordre públic i desestabilitzen la imatge del país. Fins i tot alguns, en un intent de distanciar la PAH de la ciutadania, l'acusen de 'filoetarra'. Tot això demostra un estat de tensió evident i cada vegada major entre interessos contraposats: l'instint de supervivència humà, representat per aquells que lluiten fins les últimes conseqüències per preservar el sostre contra aquells que defensen les seves estructures de poder que se situen anys llum de la realitat social. Qui té raó? La incògnita de l'equació es resol esbrinant quines accions d'una de les dues parts perjudica a més persones. Ben fàcil, no és ni de primer grau.

Quan les institucions no responen amb suficient rapidesa, quan no s'observen intencions de canvi i quan, just al contrari, entorpeixen la voluntat popular amb repressió, detencions i atacs mediàtics, els moviments socials, com ara la PAH, s'han de carregar de tota la legitimitat social que sí tenen i assenyalar a aquells que estan allà 'dalt' fent impossible la vida digne de la gran majoria que tenen tot el dret a desenvolupar-se com a éssers pel sol fet de ser-ho.

MARCO SIMARRO és estudiant d'arquitectura, membre de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i militant d'Arran Sant Cugat.
@MarcoSz4


Columna publicada originalment el 26 de març de 2013