Gent sense casa i cases sense gent

Marco Simarro

Publicat: el 1/ago/13
Opinió| Columnes

Tantes vegades em pregunto com pot ser que l'habitatge sigui considerat un dret social fonamental i alhora sigui producte de mercat per especular i fer negoci impossibilitant, totalment, el primer postulat.

És tot un gran absurd o, si més no, una gran jugada per a uns quants inversors o constructores. Milers i milers de pisos buits i, tot i així, centenars de desnonaments diaris arreu de les ciutats de l'Estat Espanyol. La conclusió evident és que l'actual gestió d'aquest mercat és nul·la a la part de nefasta. Al nostre municipi no vam voler ser menys que la resta i, abans de l'esclat de la crisi, es van impulsar nous barris com el de Can Mates i el de Volpelleres. Sense voler qüestionar el propi fet d'expansió de la ciutat, sí que cal fer crítica de la gestió de la mateixa. Ens trobem que passats ja anys hi ha una gran quantitat de pisos buits (sobretot a Volpelleres) i, la majoria d'aquests, es mouen en el 'lliure mercat' de les constructores o entitats bancàries mentre que els de Protecció Oficial estan pràcticament al complet. Considerant aquesta dada com un indicador s'entén que la implicació de l'ens públic és positiva. Llavors, queda preguntar-se per què no es faciliten polítiques en favor de l'accés a l'habitatge i, per tant, d'un mercat públic més ampli.

Existeixen alternatives a la privatització del sector com ara els 'Models de Cooperatives d'Ús', presents als països escandinaus, Alemanya i Llatinoamèrica. També podríem aprendre de Marinaleda, analitzant el seu model social per poder-lo traslladar a altres ciutats i, fins i tot, plantejar-nos l'expropiació de blocs de pisos buits d'aquests barris per passar a gestionar-los des de les institucions i la ciutadania, podent així dinamitzar l'accés a un habitatge digne.

MARCO SIMARRO és estudiant d'arquitectura, membre de la PAH i militant d'Arran Sant Cugat


Columna publicada originalment el 23 d'octubre de 2012