Cal una nova política esportiva a Sant Cugat?
Ferran Villasenor
Publicat: el 3/jul/13
Opinió|
Columnes
Com tothom sap, la pràctica esportiva té uns nivells molt elevats d'acceptació a la nostra ciutat, no només en les etapes escolars, sinó també a posteriori en l'adolescència i entre les persones adultes.
La majoria de clubs i entitats esportives no disposen d'equipaments propis, i molt sovint existeixen dificultats horàries per a realitzar els seus entrenaments, aspecte que carrega de dificultat la confecció dels calendaris, tant dels esmentats entrenaments com dels horaris de competició.
És obvi que ens aquests moments de restriccions pressupostaries es facin mans i mànigues per tal d'anar adequant les instal·lacions a mesura que hi ha deficiències, fruit d'una previsió realitzada des de l'àrea d'esports.
Degut a aquesta situació (i a una planificació no del tot acurada en les èpoques de vaques grasses) de crisi pressupostària general, la realització de grans instal·lacions està molt condicionada per la manca de finançament, subvencions i limitacions en l'endeutament.
Crec que és encertat que es prioritzi, ja que no pot ser d'una altra manera, el manteniment de les instal·lacions i les petites o mitjanes actuacions (per exemple, canvi gespa ZEM Jaume Tubau o les llargament demanades remodelacions pavelló de volei de Valldoreix o la pista d'hoquei de la mateixa ZEM.
Malgrat tot la política esportiva també són altres coses:
1- Respecte i transparència en la informació que es tramet als membres de l'oposició. No pot ser que els informes jurídics sobre (per exemple, reversions de serveis) no es trametin amb temps d'estudi. Això ni es transparent ni és seriós. Si la comissió informativa no ha de servir de res, que s'integri l'àrea en una altra Comissió.
2- No pot ser que les concessions municipals de gestió de serveis es prorroguin tàcitament o per urgència, o que els nous adjudicataris es coneguin una vegada ja s'estan posant a treballar.
3- Els clubs necessiten més suport en el seu finançament atípic. El suport als campus d'estius hauria de ser un tema clau, també des del punt de vista de cessió d'espais i no solament en rodes de premsa declaratives.
4- Cal un pla de millora i reforma de les pistes esportives descobertes de la ciutat. Entre elles les dels centres educatius que podrien entrar en situació d'utilització en horaris adequats mitjançant convenis entre la Generalitat i l'Ajuntament.
5- Cal que hi hagi una única línia d'actuació al govern municipal. Molt sovint les declaracions sobre inversions (per exemple, les provinents de l'Àrea metropolitana) con contradictòries entre el regidor d'esports i alcaldessa. Alcaldessa que, per altra banda, és la responsable de l'àrea d'esports.
6- Cal que l'equip de govern revitalitzi les relacions de treball i planificació amb la coordinadora d'entitats esportives. És vital que aquesta coordinadora pugui desenvolupar la seva funció.
7- Cal posar sobre la taula que els clubs puguin gestionar la seva publicitat a tots els pavellons de la ciutat.
8- La gestió dels bars de les instal·lacions poden ser, en determinats casos, una font de finançament pels clubs. Externalitzar el servei a una empresa hauria de ser una solució solament en el cas que els clubs que utilitzin les instal·lacions no vegin viable o necessari el model de suport municipal en la concessió a l'entitat del bar.
9- No pot ser que els patrocinis siguin un campi qui pugui entre els diferents clubs. Caldria també que hi hagués un veritable pla de patrocini municipal on també s'incloguin les aportacions de les empreses de serveis externalitats municipals.
10- Cal que el govern es cregui que l'activitat esportiva és de les àrees més importants del govern municipal. El respecte cap a aquest principi hauria de fer reflexionar. En aquest sentit cal que el Consell d'esports sigui un òrgan més de decisió i deliberació que d'informació.
Al setembre comença el curs polític un altre cop, esperem que el regidor d'esports aprovi el proper any.
FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del PSC