On són els recursos per a l'escola pública?

Roberto Torrecilla

Publicat: el 16/jun/13
Opinió| Columnes

Després de la jornada reivindicativa i de protesta festiva a Sant Cugat del 2 de Juny, convocada per les 'comissions grogues' de les diferents AMPA dels centres públics de la nostra ciutat, per protestar per les continues retallades pressupostàries i en defensa d'un model d'educació pública de qualitat; vull exposar la meva opinió com a pare d'infants en edat escolar que assisteixen a centres educatius públics del nostre municipi.

Traslladar el meu complet suport per a les 'comissions grogues' amb les dues principals reivindicacions del moviment: dir prou a les retallades pressupostàries i defensar un model d'educació pública de qualitat. Aquestes són , sense dubte, exigències justes i transversals, socialment parlant, que són compartides i assumides per la totalitat dels pares que portem els nostres fills a les escoles públiques.

És també important, segons la meva opinió, que aquest moviment de protesta civil canalitzi la voluntat de canvi, millorança i protecció de drets de la societat sense deixar-se manipular ni utilitzar per defensar altres reivindicacions fora de les a dalt exposades, totes elles respectables i amb altres llocs on defensar-les, que res tenen a veure amb la defensa de l'educació pública de qualitat.

És imprescindible salvaguardar el caràcter de moviment cívic i obert, i no deixar que persones de partits polítics, associacions polititzades o els mateixos partits capitalitzin, s'apoderin o tinguin cap mena de protagonisme en el projecte. Molts d'ells són responsables i còmplices directes de les retallades i de la situació de mancança de recursos econòmics com a part integrant de governs recents i actuals. No oblidem.

M'agradaria que el model educatiu públic a Catalunya - recordem que l'educació es competència autonòmica - fos el mateix model que, per exemple, van triar i trien la majoria dels nostres representants polítics catalans per als seus fills a l'educació privada. Els mateixos polítics que; mentre defenen un sistema monolingüe en barracons de més de 30 alumnes en l'escola pública i, de pas, ideològic i endogàmic; porten els seus fills a un model d'escola trilingüe, català, castellà i anglès/francès/italià/alemany en aules de 20 alumnes amb atenció personalitzada i educació universal. Un sistema d'èxit sense segregació dels alumnes - com alguns ens volen fer creure per models multilingües - basat en l'obtenció de l'excel·lència i amb l'objectiu de desenvolupar al màxim les capacitats del alumne amb la potenciació de la cultura de l'esforç i assoliment de reptes personals i on es treballa en l'apropament de l'alumne a la realitat oberta del món actual que ens toca i que tocarà viure als nostres fills. Las eines, és clar, no són tampoc les mateixes per a l'escola pública.

Estic convençut que, si el govern donés preferència en potenciar l'escola pública en lloc de subvencionar les minoritàries i exclusivistes escoles privades amb segregació per sexes o no abocar més diners públics per mantenir estructures polítiques inútils i duplicades o sufragar mitjans de comunicació privats afins o associacions de reafirmament polític, podrien destinar més pressupost i molts més recursos perquè el model educatiu públic català millorés ostensiblement.

Recursos econòmics i la ferma disposició a escoltar organitzacions civils professionals com les 'comissions grogues' i les seves propostes d'optimització del model actual en l'entorn de crisi que ens envolta són la millor solució per apropar els nivells acadèmics i d'excel·lència als millors sistemes educatius que els nostres joves mereixen per tenir un futur millor.

Roberto TORRECILLA
Responsable Associacions C's Sant Cugat