Retallar en l'ensenyament és retallar en futur

Roser Casamitjana

Publicat: el 6/jun/13
Opinió| Columnes

Amb aquest lema, diumenge passat, la comunitat educativa de l'escola pública de Sant Cugat va sortir al carrer. Ho va fer d'una forma festiva i alegre com si no volgués afegir dramatisme al que ja de per si arrossega l'ensenyament públic a casa nostra.

Fa poc s'ha aprovat al Congrés dels Diputats la Llei Wert que oficialment és diu LOMCE: Ley Orgánica de la Mejora de la Calidad Educativa (i no és broma, a aquesta reforma l'han titulat així). Entre les perles que ens aporta la LOMCE cal destacar:

- Que és la sèptima reforma educativa des de la reinstauració de la democràcia.
- Que s'ha fet sense comptar amb ningú. No s'ha aconseguit cap mena de consens ni amb la comunitat educativa ni amb les altres administracions implicades, com tampoc s'ha fet cap diagnosi mínimament rigorosa de la situació actual del sistema educatiu.
- Es carrega la immersió lingüística a casa nostra, que ha suposat un factor d'integració per a la ciutadania catalana, sigui quin sigui el seu origen.
- Recentralitza les competències en educació, ja que l'Estat fixa més del 65 per cent del currículum escolar i controla les avaluacions.
- Elimina l'assignatura Educació per la ciutadania i posa la religió a l'alçada d'assignatures com la llengua i les matemàtiques.
- No contempla l'educació especial.
- Imposa un model de segregació elitista.

En definitiva, la nova reforma considera l'educació com un servei i no com un dret, és del tot innecessària, del tot aliena a criteris científics i no obeeix a criteris democràtics.

Amb aquestes premisses, algú pot creure encara que la nova Llei millorarà l'educació dels nostres joves i acabarà amb el fracàs escolar? Amortir el fracàs escolar no s'aconsegueix precisament canviant cada dos per tres la normativa. Això només serveix per marejar els ensenyants, impedeix fer plans a llarg termini i encomana escepticisme a tota la comunitat educativa. Tampoc s'aconsegueix estirant cada vegada més la corda incrementant la ràtio d'alumnes, no posant substituts quan calen, minvant cada any una mica més el sou dels professors, escatimant material escolar, pares i mares que no poden pagar les escoles bressol, nens i nenes sense menjador escolar...

Des de que Wert és Ministre, el Govern de l'Estat ha retallat més de 5.000 milions d'euros en educació. El Govern de la Generalitat ha seguit el mateix model en les retallades tenint per aquest any un pressupost en educació similar a la de l'any 2007, però amb 150.000 alumnes més i gairebé 3.000 professors menys. Des de que Irene Rigau és Consellera, s'han aturat el 90% dels projectes educatius que tenien com a base les millores en la cohesió social (beques estudi, beques menjador, Plans Educatius d'Entorn, Projecte 1x1, etc.). En definitiva ara a Catalunya s'inverteix en educació un 3,6% del PIB, molt per sota de la mitjana europea (que està en el 5,2%) i que, fins i tot, de la mitjana de l'Estat espanyol (que és del 3,9 %).

Així doncs, entre els uns i els altres ens porten per un molt mal camí que difícilment tindrà marxa enrere; un camí perillós de destrucció del sistema educatiu del país.

ROSER CASAMITJANA és regidora d'ICV-EUiA