El perdó de l'Església catòlica

Narcis Clavell

Publicat: el 4/mai/13
Opinió| Columnes

Jehovà, al donar les Taules de la Llei a Moisès hi va posar deu manaments, però per a l'Església catòlica no hi va haver prou i hi va afegir cinc de més, no fos cas que a Déu se li haguessin passat per alt.

Un dels cinc, si no recordo malament de quan estudiava doctrina fa ja molts anys, era: 'Confessar una vegada al any i combregar per pasqua florida'. Això de rebre confessions i repartir perdons ha omplert sempre de satisfacció a la majoria dels servidors de la 'Una, Santa, Catòlica, Apostòlica i Romana Església'.

'Contra spem in spesperavi (esperar contra tota esperança)'. Això és el que estem fent des de fa anys: refiar-nos de què aquesta església es posarà al dia i serà una institució ajustada als nostres temps i democràtica (és l’únic estat europeu sense estructures democràtiques ni sindicats per als seus empleats, totalment oligàrquica i endogàmica).

Per què serà que les grans Religions monoteistes (catòlica, jueva i mahometana), en el sentit estricte del concepte de Religió (religare), íntim vincle entre Déu i l'individu, són totes elles dignes de ser practicades i sentides pels pobles? Però quan pensem en les seves estructures eclesials (clergues,riqueses i afany de poder i protagonisme) molts de nosaltres esdevenim agnòstics.

L'església perdona, però demanar perdó ja són figues d'un altre paner. No demanen quasi mai perdó perquè no erren (la passivitat davant l'holocaust, el no reconeixement de la República a Espanya, qualificar de creuada el cop d'estat franquista i, fins i tot, beneir les execucions de la repressió. La postguerra o els casos de pederàstia són invencions d'una minoria d'esquerres.

Ara el president de la Conferència Episcopal, el bisbe Blázquez, demana un tímid i amb boca petita 'perdó' per a algun cas concret que hagi pogut cometre l'església. Sense donar temps a pair i gaudir de la notícia, el bisbe auxiliar de Madrid i portaveu de la Conferència Martínez Camino (casualitat que el cognom sigui el del que va escriure el noble i nobel de literatura, el sant Escrivà de Balaguer?) li esmena la plana i treu importància a les seves paraules.

On ha quedat l'esperit del Concili Vaticà ll? Per aquest camí (que no Camino), l'església es quedarà sense parroquians i la publicitat a la televisió per demanar la creueta en la seva casella serà malmetre els recursos.

Jo ja els hi anuncio que no comptin amb la meva aportació econòmica fins que no facin una rotació de 180 graus.

NARCÍS CLAVELL I YMBERN és expresident d'ERC a Sant Cugat