Situació d'emergència

Josep Maria Balcells

Publicat: el 28/abr/13
Opinió| Columnes

Espanya ha superat els 6 milions de persones en situació d'atur. Gairebé un milió són catalanes. Ens posem les mans al cap perquè les xifres són esgarrifoses. Però si hem de reaccionar activament hem de saber fer una altra cosa: pensar primer que darrere de cada xifra hi ha una persona amb noms i cognoms, un home, una dona, un jove que no tenen feina i el pitjor de tot: molts d'ells han perdut fins i tot l'esperança de trobar-ne. Això porta sofriment, incertesa, i potser allò que encara és pitjor, desequilibris de tota mena, no només econòmics sinó també emocionals. I tenir en compte, després, que el risc de fractura social derivat de la crisi insuportable i d'aquest estat anímic de desesperació és molt alt.

Escolta-ho

Un 57% dels joves estan a l'atur sense comptar els que es troben fora, els jo que anomeno exiliats laborals. Va ser sens dubte un escarni intolerable la descripció que en feia la ministra Báñez en parlar de 'mobilidad exterior' referint-se a la fugida forçosa de milers de joves que, malgrat la seva capacitació universitària i tècnica han hagut d'exiliar-se per poder optar a una ocupació remunerada. Un estat amb un 27% d'atur o una Catalunya amb un 24% és inaguantable i exigeix teràpies de reactivació inajornables. No s'entén que CIU i ERC s'hagin negat a convocar una cimera contra la crisi en un moment en el que tots els senyals d'emergència estan activats.

Als carrers de Barcelona es tornaran a sentir avui els crits de protesta que són crits de rebel·lia contra aquesta situació insostenible. Com en altres indrets del país dijous ja va ser una jornada de sensibilització i de mobilització. També a Sant Cugat: concentració primer a la Plaça Octavià, reflexió i debat després a l'Institut Angeleta Ferrer sobre retallades i sobre la llei Wert. Funes va animar a l'assemblea a seguir lluitant per educar en valors. El que realment està en crisi, deia, és la manera d'educar i les retallades hi afegeixen un plus insuperable de dificultat perquè incideixen en les condicions necessàries per dur a terme amb passió i vocació la tasca educadora.

Temps de crisi. Temps de revolta. Risc de ruptures però oportunitat per forçar un canvi advertint que si no s'imposa la unitat per implementar polítiques actives d'ocupació, el país se'n va en orris. I alerta: no caiguem en el miratge de creure en cants de sirena i pensar que el simple exercici del dret a decidir a casa nostra ens pot fer sortir miraculosament de la crisi.

Caldrà unitat i caldrà pressió social per canviar polítiques.

Avui Barcelona es tornarà a omplir d'indignats, metges, funcionaris, comunitat educativa demanaran responsabilitats al govern d'Artur Mas perquè no totes les retallades venen decidides des de Madrid.

JOSEP MARIA BALCELLS és ex corresponsal de TVE al Vaticà