De l’estat del benestar a la caritat?
Roser Casamitjana
Publicat: el 25/abr/13
Opinió|
Columnes
La setmana passada va tenir lloc a la nostra ciutat la Setmana contra la Pobresa i l'Exclusió Social. Conec personalment l'enorme i valuosa tasca que porta a terme Caritas a la nostra ciutat i celebro l'èxit de la campanya, basat en la gran quantitat d'aliments recollits als diferents punts de Sant Cugat. M'agradaria, però, parlar de l'altre gran objectiu de la campanya, la conscienciació de la població sobre la situació que viuen moltes persones que pateixen directament la crisi.
L'activitat dels menjadors socials, dels bancs d'aliments i de les entitats socials assistencials dibuixen un panorama desolador on els drets humans més elementals estan en perill. Les persones pobres d'avui en dia, aquelles que han perdut la feina, que no tenen cap ingrés, que han de fer peripècies per arribar a final de mes, que necessiten l'ajuda econòmica d'amistats i familiars, que han perdut les seves cases, etc., no són els pobres de fa més de 60 anys. No ens trobem en la societat parodiada per una de les principals comèdies del cine espanyol, 'Plácido', una pel·lícula de Berlanga que ens mostra en clau d'humor negre l'eslògan 'ponga un pobre en su mesa', on els rics convidaven els pobres a un banquet per Nadal i els primers es menjaven el pit del pollastre i els segons les ales.
Avui en dia les persones pobres són familiars nostres, amics i amigues, persones conegudes o veïnes, que mai haguessin pensat que ho podien perdre tot. Davant d'aquesta situació podem mirar cap a un altre costat, o podem participar activament en recaptes d'aliments, telemaratons, o exercir la caritat com millor ens vingui de gust però, sobretot, també hauríem de reflexionar sobre com podem revertir aquesta situació que ens afecta a tots i a totes.
Creiem molt necessari no confondre la caritat amb el dret a viure amb dignitat. La caritat no pot substituir les deficiències d'unes polítiques públiques que són les que han patit i pateixen més les retallades pressupostàries i les entitats del tercer sector no poden substituir la tasca que li correspon a l'administració. O és que no està prou allunyada ja la societat de l'administració i de la política?
El que està clar és que la caritat no canviarà la situació. El que si que podria canviar la situació és que tothom es conscienciï de veritat que el que cal és justícia social; és enfortir l'Estat del benestar i no deixar-lo morir; el que cal que treballem per una fiscalitat justa on es gravi qui més té i qui més contamina i construïm uns serveis públics de qualitat, que garanteixin la dignitat i les mateixes oportunitats per tothom. En definitiva, cal que ens replantegem el banquet i que no oblidem que tots i totes som Plàcido.
ROSER CASAMITJANA és regidora d'ICV-EUiA