Corren aires nous

Blai Blanquer

Publicat: el 21/abr/13
Opinió| Columnes

Cugat.cat va destinar la tercera setmana d'abril a realitzar una campanya contra la pobresa a Santa Cugat. Va organitzar diferents activitats per sensibilitzar la ciutadania i convidar-la a participar en un nou recapte d'aliments per a assortir el rebost de Caritas.

En molts indrets de casa nostra es porten a terme iniciatives i actuacions semblants. La premsa ens posa al corrent de l'estat dels magatzems solidaris gairebé amb la mateixa diligència que ens informa de la situació dels embassaments, en èpoques de sequera.

És de remarcar que en aquestes accions hi tenen molt protagonisme les generacions joves. Encara que tota la societat en va prenent consciència, cal reconèixer que molts treballs solidaris disposen del suport eficaç i intel·ligent de persones joves ben preparades que animen la vida social de forma molt positiva.

Segurament aquesta maduració generacional també ve activada pel fet que molts dels damnificats per la crisi són justament els joves. Però hi ha més. Hi ha una consciència creixent de les injustícies que patim i que cal denunciar i contrarestar.

Aquest posicionament connecta amb el més clàssic del pensament cristià. Tot i que a vegades passa desapercebut - o alguns testimonis el contradiuen - a l'Europa dels primers segles ja corrien principis molt clars sobre aquest particular. Per posar un exemple, Sant Ambròs, al segle quart, afirmava: 'La terra és de tots. No només dels rics... Quan tu que ets ric dones al pobre, li tornes el que és seu. Nosaltres no podem sofrir tenir el gos a peu de taula sense donar-li menjar. I, en canvi, foragitem els homes.'

Avui aquesta denúncia pren especial actualitat perquè tots palpem les conseqüències d'una dissortada cadena de mals col·lectius que compromet la llibertat i la dignitat de la gent honrada. Per exemple:

La malversació generalitzada i insostenible dels béns de la terra per part països rics i els sectors benestants. El consumisme desmesurat i a vegades tòxic, que arriba a comprometre la salut. La pressió de la publicitat enganyosa que empeny artificiosament a considerar necessaris molts béns superflus i inútils.

L'ànsia de poder de molts responsables de les nacions que decideixen una despesa militar sense límit, és una altra de les causes d'aquest desequilibri.

I l'avidesa de diner (que 'és la causa de tots els mals', tal com ja deia Sant Pau) ha activat l'habilitat dels estafadors per acumular fortunes. Han disposat de la complicitat de juristes tramposos que fins i tot dissenyen o consenten estratègies perquè els culpables es puguin escapar on no puguin ser extradits.

Jesús desaprova aquestes conductes fins a l'extrem de reduir-les al ridícul en la paràbola del ric que tenia molts béns emmagatzemats per a molts anys a qui li diu: 'Neci: Aquesta mateixa nit et reclamaran l'ànima: i tot això que has acumulat, de qui serà?'

El Papa Francesc diuen que va recordar unes simpàtiques paraules de la seva àvia per indicar com és d'inútil atresorar: “La mortaja no tiene bolsillos. A un entierro nunca le acompaña un vehículo de mudanzas”.

Però l'apropiació dels béns superflus, a més d'inútil és perjudicial. Sant Agustí deixeble de Sant Ambròs afirma: 'El que sobra als rics, ho necessiten els pobres. Per tant posseir de sobres és apropiar-se els béns dels altres'.

Aquests criteris a alguns els poden semblar radicals. Però per als cristians són un imperatiu de consciència. Hem de recuperar la vergonya davant dels excessos d'apropiació de béns, i encara més si es tracta de béns superflus. La rutina d'una errònia tradició conservadora no ha de desdibuixar l'Evangeli de Jesús.

Coherent amb la solemne severitat dels frescos del judici de la capella Sixtina, el Papa Francesc en la seva primera homilia als cardenals, ens va avisar (amable i rigorós alhora) que pot passar que un cristià, sigui batejat o sigui cardenal i en canvi, no sigui deixeble de Jesús.

La reacció de la massa social de la bona gent que creu en l'honradesa, va en aquesta direcció i ens n'hem de felicitar. Perquè si bé els aires de la justícia no són precisament nous, el que és nou, és que corrin.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià