1'7 milions d'euros, és molt? Transparència
Ferran Villasenor
Publicat: el 17/abr/13
Opinió|
Columnes
El ple de dilluns va ser llarg i intens. Com heu vist han sortit publicades moltes notícies al respecte. Crec que cal destacar, també, aspectes sobre economia i finançament del nostre municipi, malgrat siguin aspectes complicats d'explicar.
Com sabeu a Sant Cugat del Vallès som un municipi transparent, i no ho dic en 'conya'. S’ha avançat en alguna cosa en els darrers temps, com el document de transparència però potser que ens replantegem que vol dir transparència, sobre què tracten els premis rebuts (web) i com s’està posant en qüestió el nom de la nostra ciutat darrerament.
El passat dilluns la tasca de fiscalització de l’oposició (part de la nostra funció, entenc) va portar al nostre partit a un enfrontament (aritmèticament perdedor, és clar) amb el govern municipal de CiU.
En aquest ple van aprovar una dotació pressupostària (reconeixement de crèdit extrajudicial) de deutes acumulats en anys anteriors. Una part eren factures de subministraments (gas, aigua, telèfon, electricitat...) però l’altra era pagar unes sentències judicials, m’explico:
Arran del Pla General Metropolità de 1976 es van adjudicar, sobre plànol, qualificacions urbanístiques arreu del territori metropolità. Una part d’aquestes modalitats eren les famoses zones verdes i a alguns municipis es van rebre el còmput de zones urbanístiques d’altres parts. Això és positiu per un costat però també implica l’obligatorietat d’expropiació en cas de demanda i sentència del tribunal d’expropiació.
Tornem. Des de fa anys, la nostra ciutat ha rebut sentències on s’obliga a indemnitzar als propietaris d’aquestes zones verdes. Algunes s’han pagat, però a altres han seguit un seguit de 'patades' endavant jurídiques que el que han fet és endarrerir el seu obligatori pagament però han acumulat ingents quantitats de diners d’interessos de demora.
Siguem transparents:
- Qui es fa responsable de la decisió del pagament dels 1,7 milions d’euros en interessos de demora? (A part de la quantitat de la sentència, es clar, que no qüestiono ja que és ferma).
- Seré molt demagog, i ho sé, si comparo aquests interessos que no hauríem d’haver pagat amb despesa municipal en serveis socials o amb Càritas (40.000 euros), ho sé però perdre per decisió política aquesta ingent quantitat de diners no és de rebut. Comparem magnituds.
- Sé que els temes econòmics no interessen, però potser que comencem a pensar que darrera de la frase 'Cal demanar a l’oposició que no faci volar coloms en les seves propostes' primer es faci un pensament sobre com i en què gastem els diners de tots els ciutadans.
FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del PSC