La vianantització de l'avinguda de Cerdanyola

Ferran Villasenor

Publicat: el 10/abr/13
Opinió| Columnes

Com sabeu, el projecte de Pla de Mobilitat de Sant Cugat ha encetat el seu camí. Un camí que serà llarg i on el camí administratiu i de participació ciutadana permetrà presentar propostes, conformitats o disconformitats sobre una anàlisi que s'hauria d'haver fer molts anys enrere.

Cal posar sobre la taula que el desenvolupament del Pla de Mobilitat no és curt. La primera fase dura 12 anys i evidentment va condicionada a la situació econòmica, aspecte que pot fer que hi hagi replantejaments en els terminis.

Ara és el moment on els criteris generals (aposta pel vianant, la bicicleta o el transport públic) s’han de veure reflectits sobre el mapa i amb les accions prèvies que han de permetre determinats canvis.

Com és evident, no es pot parlar d’aposta pels vianants si no es fan més i millors carrils bici o aparcaments. El més important de tot plegat són les inversions prèvies i els canvis que poden permetre arribar a una situació. Plantejar-ho d’una altra manera no té sentit.

S’ha creat una efervescència ciutadana (bon senyal) al voltant de la futura vianantització (millor dit, conversió en zona de vianants) de l’avinguda de Cerdanyola. El darrer Consell de Barri va evidenciar que aquest tema està esdevenint motiu d’una sana discussió ciutadana i està sent central.

Dels debats al Consell, les visites a comerciants i converses amb ciutadans del barri es desprèn que cal molta més informació sobre el moment actual on es troba el Pla de Mobilitat respecte a l’avinguda de Cerdanyola. La decisió sobre què i com fer-ho solament ha de partir d’un consens veïnal i d’una coresponsabilitat en la pressa de decisions.

Els veïns de l’avinguda de Cerdanyola es queixen (i amb raó) que el clavegueram d’aquesta artèria no disposa d’embornals per on recollir l’aigua de pluja (de fet no hi la claveguera), que cal arranjar definitivament el conjunt de cables penjant (elèctrics, telèfon) que 'trufen' l’avinguda sigui pujant per les façanes o creuant el carrer. Cal abordar el problema de la manca d’aparcament (dèficit històric on es va perdre una bona oportunitat en el moment de l’arranjament de la plaça d'en Coll ) i la concreció de nous aparcaments. Cal també revisar el mobiliari públic i arranjar les ( arriba la calor...) pudors de les recollides d’escombraries.

La concreció de moltes d’aquestes mesures, amb calendari i pressupost, esdevenen demandes veïnals i polítiques des de fa anys, i ara és el moment d’abordar-les

Informar i consensuar segurament serà més lent però més segur, plural i responsable. Cal que el govern (nosaltres també ho farem) enceti una campanya informativa sobre les diferents propostes de vianantització que poden existir, les inversions que apuntava amunt, com quedarà el bus urbà, els aparcaments de persones discapacitades i l’accés als aparcaments dels veïns i quines seran les alternatives d’aparcament puntual que es donaran als clients del comerç de l’avinguda Cerdanyola.

Primer, informació clara a totes les cases (també en paper), escoltar les opinions amb accions qualitatives i quantitatives , després estudi de les propostes i generació de consens, enquestes d’opinió i, si cal, consulta ciutadana.

Coincideixo amb l’alcaldessa que un procés com aquest s’ha de fer des d’un gran consens ciutadà i fer-ho bé i pas a pas. O no fer-se.

Ens comprometem a defensar els punts presents en aquest article.

FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del PSC