Dictadors d'esquerres

Jordi Puignero

Publicat: el 8/abr/13
Opinió| Columnes

Després de veure aquests dies com el pallasso d'en Kim Jong-Un declarava la guerra a Corea del Sud i amenaçava amb míssils nuclears als Estats Units, no m'he pogut reprimir d'escriure aquesta columna sobre el mal que han fet els règims comunistes als seus conciutadans i a la humanitat en general.

Vagi per endavant, i el títol en té força culpa, que aquest és un article que vol ser provocador des del respecte a tot projecte polític que convisqui sota el paraigua d'una democràcia liberal, que la wikipèdia defineix com 'una forma de govern que consisteix en una democràcia representativa on la capacitat dels representants escollits per prendre decisions polítiques es troba subjecta a l'Estat de Dret que regula la protecció dels drets i llibertats individuals i col·lectius, bo i establint restriccions tant als líders com a l'execució de la voluntat d'una determinada majoria'.

El cas coreà és però un bon exemple de com una nació, un sol poble, dividit després de la segona guerra mundial en dos règims socio-econòmics diferents, un capitalista i un comunista, són avui dos realitats tant dispars.
Corea del Sud ha tingut un desenvolupament espectacular en les tres darreres dècades, esdevenint la 13ena economia del món, amb uns nivells educatius i tecnològics altíssims. Per contra Corea del Nord porta trenta anys en caiguda lliure, amb períodes extremadament durs com el del 1995 a 1998 on la pèssima gestió econòmica del règim van portar a la població a la fam absoluta i on van morir desenes de milers de persones.

L’any 2005 el PIB per càpita de Corea del Sud era de 20.000 dòlars mentre que el de Korea del Nord de 1.700. Aquesta dada a la pràctica significa, ni més ni menys,que un coreà del nord sigui aproximadament 12 vegades més pobre que un del sud. O sigui que la quantitat de bens que un coreà del sud gaudeix en un mes és la mateixa que un Koreà del nord ho fa durant tot un any.

Però no només en l’àmbit econòmic i per tant de benestar social hi trobem aquestes grans diferències. Els ciutadans de Corea del Sud, a diferència dels del nord, tenen llibertat de premsa i d’accés a la societat de la Informació, si ho desitgen poden sortir del país, i a més a més poden fer-se el tall de cabell que vulguin. Aquests són només alguns exemples d’una llarga llista que m’estalviaré d’enumerar.

Algú em dirà, que el problema de Corea del Nord no és ser un règim comunista sinó ser una dictadura ... potser el problema es que la dictadura és l’essència del comunisme.


JORDI PUIGNERÓ és tinent d’alcalde i membre de l'executiva comarcal de CDC