Castellans pel dret a decidir

Jordi Puignero

Publicat: el 18/mar/13
Opinió| Columnes

El dret a decidir està de moda. Els ciutadans de les illes Malvines l'han exercit no fa gaire per decidir que volen continuar sent britànics i no argentins. El mateix van fer els gibraltarenys ara fa uns anys reafirmant la seva voluntat de continuar sota les ordres d'Isabel II i no pas del borbó Joan Carles I. Escòcia exercirà també aquest dret el 2014.

Fins i tot hem vist com no fa gaire els plens municipals de Treviño i La Puebla de Arlanzón han decidit, sense cap vot en contra, ni tan sols el del PP, iniciar els tràmits per segregar-se de Burgos i incorporar-se al País Basc. El Comtat de Treviño és un àrea geogràfica dins la província d'Àlaba d’uns 1.500 habitants, però que depèn administrativament de Castella i Lleó. Vaja, que són castellans a ulls de la Constitució. De fet, el municipi de Treviño es troba a deu minuts de Vitòria i a més d'una hora de la capital de la província castellana.

És curiós com, a diferència del Regne Unit que genera adhesions al seu projecte per part dels territoris que en formen part, el Regne d’Espanya no genera aquest mateix entusiasme. Els motius són obvis: Anglaterra és un país econòmicament solvent, mentre que Espanya és una economia insostenible; Anglaterra mima i respecta aquells territoris no anglesos de la Unió, els sedueix ; Castella en canvi maltracta sistemàticament els territoris aliens i els imposa les seves normes, els sodomitza. Anglaterra respecta un principi sagrat de la democràcia, el dret a decidir. Espanya no.

No és d'estranyar, doncs, que en els propers anys vegem com Gibraltar, les Malvines i Escòcia continuaran sent britànics per voluntat pròpia, de la mateixa manera que Catalunya, el Comtat de Treviño i el País Basc deixaran de ser espanyols.

En el fons, com en tota relació estable, és una qüestió d’amor i/o de peles.

JORDI PUIGNERÓ és tinent d'alcalde i membre de l'executiva comarcal de CDC