Es dirà Francesc

Blai Blanquer

Publicat: el 17/mar/13
Opinió| Columnes

Del 10 de febrer al 13 de març, els catòlics hem tingut motius per reflexionar i pregar. Ens hi ha empès la fe i també l'allau de comentaris sobre l'Església, el Vaticà i el Papa que hem escoltat.

Se n'han dit de tots colors: Tertulians que han extrapolat al món religiós els criteris d'altres àmbits. I comentaris ben informats sobre els greus reptes de l'Església en el món d'avui.

Com a contrapunt d'aquestes preocupacions he rellegit “El Papa ha desaparegut” una novel·la de G. Bessière escrita quan despuntava la inquietud postconciliar. El protagonista és presentat així: “Pels seus viatges a Amèrica Llatina i a l'Àfrica, perquè sabia escoltar...perquè el seu paper discret i eficaç havia unit Bisbes de tots els països, per les seves intervencions en favor del desarmament, per la manera que parlava de Jesús amb un somriure profund, el varen fer Papa”.

El Papa de la novel·la per salvar l'Església de Jesús s'escapa del Vaticà i viu la fe d'incògnit entre la gent per descobrir-hi Jesús i tornar-la a l'Església ('On és el que el ha sabut treure la força de tanta pobresa?' -Rilke) .

Segurament mogut per aquest desassossec, se'm va acudir, com per instint: el Papa que ara estan elegint a Roma s'hauria de dir Francesc. I vés per on!

Roma ja té Bisbe i es diu Francesc, i totes les comunitats catòliques el tenim per confirmar-nos la fe. Ara ens correspon donar gràcies al Senyor de les sorpreses. Prendre bona nota del que ens vol indicar en aquest moment precís de la història i posar-nos en camí cap a on empeny el seu Alè.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià