La Fiesta Nazional

Roser Casamitjana

Publicat: el 21/feb/13
Opinió| Columnes

Estocada i fi de festa. Això és el que està preparant el govern espanyol pels ajuntaments. L'estocada que, com tothom sap, si es fa bé acaba amb la vida del pobre animal, després d'una bona estona de tortura.

Ja fa temps que es parla de l'avantprojecte de la reforma del règim local, però potser ningú es creia que fossin capaços de portar-ho a terme. Però vés per on ja ha arribat i amb un tres i no res es carregaran el municipalisme amb tot el que comporta: s'han acabat les escoles bressol i els serveis en educació, els serveis socials, i tot allò que es consideri impropi (?) d'un ajuntament. Els ajuntaments només podran oferir aquests serveis si els queden diners per fer-ho. Cal ser molt optimista o molt ingenu per creure que, tal i com està el panorama, als ajuntaments els quedarà alguna cosa per donar. Tot aquest enrenou és, diuen, per evitar duplicitats. Com si les beques o els ajuts de menjador es rebessin per duplicat, o les escoles bressol cobressin dues vegades. A dia d'avui tots sabem a qui li toca pagar la festa: la Generalitat diu que no té un euro perquè des de l'Estat no li fan arribar, i així és com l'administració més propera carrega amb tots els bultos.

Diuen que seran les diputacions les que es faran càrrec de tot allò que no puguin assumir els ajuntaments petits que, com tothom sap, són la majoria. I una es pregunta d'on sortiran els calers de les diputacions per fer tot això. Sabíem que eren llocs idonis per acollir polítics sense feina, però no sabíem que fossin capaces de semblant proesa.

Per reblar el clau, els regidors i les regidores, si és que en queden, hauran de treballar de franc. Sembla mentida que no se'ls hagués ocorregut abans que la millor manera d'estalviar calerons és fer que la gent penqui de gratis. I per evitar greuges comparatius, els treballadors i treballadores de l'administració local tampoc es queden fora de la feliç idea i així veuran fixats els seus salaris pel 'Gran Hermano Estat': s'han acabat les negociacions, els acords i les mandangues. De manera que els sindicats també se'n poden anar a fer punyetes, perquè ja no tindran cap feina.

I en veure tant mala fe, a una li agafa un tremolor perquè no cal ser molt eixerit per veure a on ens portarà la 'Ley para la racionalización y sostenibilidad de la adminitración local'. Amb una mica més d'esforç potser fins i tot ens podrem estalviar les eleccions en molts municipis ja que n'hi haurà prou amb un administrador que sàpiga fer els comptes i heus ací com es pot tirar pels aires trenta anys d'esforç i lluita.

Davant de tanta desolació només ens queda la reinstauració de la 'Fiesta Nazional', perquè siguem conscients de com es queda el pobre toro després de l'estocada.

ROSER CASAMITJANA és regidora d'ICV-EUiA