¡Ya tenemos presidente!

Marco Simarro

Publicat: el 29/gen/13
Opinió| Columnes

Dissabte passat es va celebrar al parc de Ramon Barnils un acte del Movimiento Alianza País en suport de l'actual president de l'Equador, Rafael Correa, de cara a les properes eleccions del 17 de febrer. Correa es presenta a la reelecció i seria molt positiva la seva victòria per continuar un projecte polític que ha portat molts avenços socials i s'ha constituït com un front més d'oposició al neoliberalisme global.

A la dècada dels noranta, l'Equador va passar per un procés gairebé idèntic al que estem vivint ara a l'Estat Espanyol i a la resta de països a la cua de la Unió Europea. Correa el definia en part com 'l'acció conjunta de banquers insaciables, polítics corruptes i governs cegament obedients a les receptes liberals del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial' en una conferència a la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla. Estaríem parlant de dos casos pràcticament iguals que tindrien més d'una solució possible i, és en aquest punt, on trobarem les diferències.

Mentre que aquí optem per la suposada 'via única i necessària' que imposa la lògica financera del FMI prioritzant el pagament del deute per sobre de tot (amb les conseqüents retallades en la despesa pública, privatitzacions i més endeutament) l'Equador va prendre un rumb ben diferent. Com explica el propi Correa: 'Des que vam deixar el FMI i el BM estem millor que mai'. Quan va arribar a la presidència al 2007 va actuar immediatament per tal d'eliminar l'hegemonia del seu banc central, va reestructurar el deute mitjançant una auditoria pública per desfer-se del 'deute il·legítim' i de la pressió del FMI i, fins i tot va expulsar de Quito la missió del Banc Mundial.

A més d'això, i per la part que em toca com a membre de la PAH local, voldria afegir que ha impulsat una mesura que evita que el deute hipotecari dels equatorians que decideixen retornar al seu país els hi suposi una càrrega. És a dir, mentre que els nostres governs, tant autonòmics com estatals, no apliquen solucions de pes contra el drama hipotecari, hi ha indrets al món on els governants sí es preocupen pels seus homòlegs.

I no voldria acabar sense fer un petit paral·lelisme que té a veure amb la personalitat del candidat. Em recorda molt a l'article que va escriure en Xavier Bosch sobre en David Fernàndez. Rafael Correa parla clar i amb to seré, convençut del que pensa, no li cal enredar-se amb les formes perquè és coherent en el discurs i així ho demostra entrevista rere entrevista.

Així doncs, en aquests temps que corren, és quan necessitem fronts d'oposició a aquest capitalisme senil i a Llatinoamèrica en tenim alguns exemples. Des d'aquí, el meu suport a la Revolución Ciudadana!

Marco Simarro és estudiant d'arquitectura, membre de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i militant d'Arran Sant Cugat.
@MarcoSz4