El futur de l'aigua

Roser Casamitjana

Publicat: el 24/gen/13
Opinió| Columnes

Aquest dilluns el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sant Cugat, Pere Casajoana, va escriure un article en aquest mateix mitjà on criticava la postura d'ICV sobre el model de gestió de l'aigua potable. En aquest article m'esmentava a mi com a copresidenta d'ICV a Sant Cugat arran d'unes declaracions que vaig fer en la defensa del model públic d'un bé comú i bàsic com és l'aigua.

No crec que sigui adient, ni tampoc és el meu estil, entrar en una batalla ni de desqualificacions personals ni del 'i tu més'. Seria una batalla avorrida i que les persones que creiem en la política hem de defugir si volem tornar el crèdit de la ciutadania cap als polítics. Però sí que crec que és necessari entrar en el debat de les idees, el debat dels diferents models i de les diferents maneres d'entendre la gestió del bé comú. I és amb aquesta intenció que escric aquesta columna. El regidor Casajoana, i en el seu moment també ho va fer l'alcaldessa, s'emparava en la mala gestió durant l'època del tripartit per defensar la privatització de l'aigua. El que defensem des d'ICV és que privatitzar no és la millor manera de saldar un deute, sigui culpa de qui sigui aquest deute, uns poden dir que és culpa d'una mala gestió, d'altres que és de la crisi conjuntural, etc. Per altra banda, si la privatització de la gestió de l'aigua és per manca de viabilitat econòmica, no deixa de ser curiós que la seva venta desperti l'interès de grans empeses.

Des de la nostra formació política defensem l'aigua com un bé essencial i, per tant, ens posicionem en contra de convertir-lo en un negoci. Un negoci privat, els guanys del qual repercuteixen en l'augment de tarifes i, per tant, en contra de la ciutadania, que som tots i totes i que ja estem pagant la crisi des de masses fronts.

Aquest traspàs a mans privades de la gestió de l'aigua es fa a través d'una licitació a 50 anys, amb la conseqüent pèrdua de governabilitat i de control per la nostra generació i també per les generacions futures sobre un dret fonamental i essencial per la vida com és l'aigua. Una hipoteca d'aquesta envergadura ve es mereix un intens debat i una transparència d'informació per tal que els ciutadans i les ciutadanes puguem decidir el model de gestió que volem per nosaltres i pels nostres fills i filles.

Des d'aquí convido el senyor Casajoana que parlem i debatem obertament amb la ciutadania de tot aquest procés. Podem parlar també del passat i de qui té la culpa, però també i, sobretot, hauríem d'entrar a informar de què està passant en aquest moment; com s'està fent el procés de privatització i quines conseqüències tindrà en el futur, conseqüències immediates i també a llarg termini. També podríem parlar d'altres models de gestió de l'aigua, de processos que s'han fet a d'altres llocs propers a nosaltres com a Itàlia o a París en què s'ha municipalitzat la seva gestió. La venda de patrimoni públic té una repercussió massa alta per la ciutadania i pel país com perquè defugim el seu debat.

ROSER CASAMITJANA és regidora d'ICV-EUiA