Les necessitats dels catalans i les d'alguns polítics

Esther Cabello

Publicat: el 15/gen/13
Opinió| Columnes

La democràcia moderna té tot just aproximadament 200 anys de vida. Nosaltres en gaudim, ininterrompudament, des de fa ben bé 34 anys. Malgrat que molts ciutadans, com jo, haguem viscut sempre en democràcia, aquesta només és una gota d'aigua en la història de la humanitat. Si no la cuidem, tal com va venir se'n pot anar. I el que la substitueixi sens dubte seria pitjor, perquè el fet de viure sense llibertat és viure a mitges. Per això és molt important que els polítics tinguem alçada moral.

Hores d'ara vivim temps difícils, amb uns governants catalans que insisteixen a potenciar la fractura social. En un temps en què Catalunya es troba en un dels seus pitjors moments econòmics, en què bona part dels seus ciutadans (775.400 aprox.) són a l'atur i molts d'ells, en situació límit: amb pèrdua de solvència econòmica, sota l'amenaça de desnonaments, etc. I tot això agreujat amb l'augment d'impostos, amb retallades socials (sobretot les que afecten directament el benestar social com ara en sanitat i educació). La pregunta és: I per què ara?

Per què en moments de crisi econòmica i retallades socials es mantenen, fins i tot s'augmenten, els pressupostos en promoció de la sobirania catalana (lingüística, social, etc.) i en mitjans destinats a fragmentar la nostra relació amb la resta d'Espanya?

Per què, si creuen que hi ha hagut un greuge comparatiu respecte a la resta d'Espanya, no se citen els números reals i no els intenten millorar?

Per què plantejar en plena crisi econòmica el tema de la independència, provocant la fugida de prou possibles inversions internacionals a Catalunya?

Per què treure 'l'enganyifa de la independència' quan Europa treballa cap a la unió fiscal i la UE ha advertit que si Catalunya s'independitza sortirà d'Europa, que el dret a l'autodeterminació es limita als pobles colonials i que tot intent de destruir o trencar parcial o totalment la integritat territorial d'un país és incompatible amb els principis de la Carta Magna? I malgrat tot això, per què continuen promocionant el miratge de la independència de Catalunya com alleujament de tots els nostres mals?

Per tal d'empitjorar aquesta situació no paren de sorgir, dia sí i dia també, els casos de corrupció dels nostres governants catalans (la presumpta trama de corrupció urbanística amb el seu epicentre a Sabadell (PSC), el 'Cas Treball' i el 'Cas Turisme' on està implicada la Unió Democràtica de Catalunya, l''Operació Campió', el sumari del qual esquitxa el Sr. Oriol Pujol Ferrusola (portaveu de CiU en el parlament català). Tots casos de corrupció en els quals s'estan apropiant dels nostres recursos econòmics, els dels catalans, i després diuen que no arriba per a pagar la Sanitat i l'Educació.

Aleshores encara hi ha qui es cregui que, amb la independència, l'enfrontament entre els ciutadans o la submissió d'una minoria, sigui la que sigui, s'arreglaran tots els problemes dels catalans? O és que alguns polítics s'amaguen en el greuge de sempre per tal d'intentar escapar de l'embolic en què s'hi han ficat?

En fi, el pitjor és pensar que tot això no té solució; sí que la té, mitjançant la implantació d'un veritable sistema de controls i contrapesos de qui exerceix el poder. I, per suposat, que tots els polítics tinguem una major moralitat. Que pensem en el bé comú dels ciutadans per sobre del propi benefici. Així de fàcil, i així de difícil.

ESTHER CABELLO és secretària general del PP de Sant Cugat