Tizón: 'Espero que els reis portin paciència a les entitats'

Ferran Villasenor

Publicat: el 9/gen/13
Opinió| Columnes

Totes aquelles persones que tenen alguna vegada un micròfon sovint o una càmera gravant tenim la possibilitat d'explicar coses o, si més no, intentar-ho.

Llegint les paraules del regidor d'esports, Xavier Tizón, he recordat un consell que em va donar un militant socialista amb molts anys de rodes de premsa: 'En política quan més parles més fàcil és poder-se equivocar'. En alguna ocasió he pogut notar en pròpia carn que tenia raó.

Certament l'esponja del micròfon és atractiva, les notes de la roda de premsa donen seguretat, el fet que els periodistes facin cara que és interessant el que s'explica... està bé, el pilot vermell de la càmera de televisió té el seu rotllo i fins i tot intentar endevinar quin serà el titular amb el qual sentenciaran els mitjans és graciós. Però sempre, a tots, ens pot passar que ens patini l'embragatge o que la demanada prudència es reconfiguri en verb fàcil.

L'esport és un dels àmbits (o el que més) que mouen més persones regularment a Sant Cugat. I ja no solament parlem de les persones que fan pràctica esportiva, parlem dels pares i mares que acompanyen als entrenaments o als partits dels seus filles o de les persones que assisteixen als partits.

Tenim uns clubs que desenvolupen una tasca esportiva, social i educativa espectaculars. Tenim unes instal·lacions esportives que no han cobert temporalment l'arribada de nous santcugatencs. Tenim determinades promeses que se les emporta el vent de la paciència gradualment i en alguns casos alguns tics que no tocarien.

Certament també hi ha coses positives com les noves instal·lacions de La Guinardera, tot i que no oblidem que la promesa gespa del camp es va 'prometre' diferents vegades sense pressupost, o com la cobertura de les pistes de sant Francesc ha estat pressupostada diferents vegades però mai s'ha executat.

Tampoc no cal oblidar com CiU a Valldoreix va privatitzar la pista verda a l'accés lliure i gratuït o com el camp de futbol de Sant Domènec no s'ha integrat en la gestió esportiva de la ciutat. També costa oblidar com al PAV 3 s'estan patint robatoris cada dos per tres i una de les accions realitzades és demanar que els jugadors no posin les coses de valor al vestidor (no entrenaran amb la bossa, suposo).

Tampoc cal oblidar com aquest any hem tornat a patir (espero que el proper ja no) les adjudicacions directes per urgència ja que no s'havien fet els plecs de condicions per tornar a licitar determinats contractes.

I m'agradaria recordar també com resulta que tenim a la zona esportiva una zona de llançament que no està homologada. Home, ja que la fèiem...

També la demanda 'silenciosa' que els clubs que tinguin capacitat puguin gestionar els bars de les instal·lacions esportives i així que el benefici recaigui en el propi club. Els pares segur ja veieu a molts camps de Catalunya és una fet normal.

D'altra banda, i en aquests temps tan complicats per a tothom i també pels clubs, valdria un veritable pla de patrocini i no un campi qui pugui.

En definitiva, s'estan fent coses bé però entre tots hem de tenir la capacitat (i l'àrea d'esports també, ara que hi treballen més directius) de no oblidar allò en que tenim un marge de millora, i que amb 'paciència' es pot anar sumant. Estic segur que la dosi de paciència les entitats ja la tenen clara.

FERRAN VILLASEÑOR és portaveu municipal del PSC