Democràcia participativa
Ferran Villasenor
Publicat: el 19/des/12
Opinió|
Columnes
El passat dilluns el diputat suís Daniel Ordás feia una fotografia dels sistema polític suís i el joc democràtic en la presa de decisions. El diputat del Partit Socialdemòcrata plantejava la necessitat que els ciutadans se sentissin partícips de les decisions preses pels govern i no solament realitzant un vot cada quatre anys.
La participació ciutadana en la presa de decisions a suïssa es planteja des de la capacitat (i facilitat) en plantejar propostes legislatives mitjançant iniciativa popular i també la capacitat de la pròpia ciutadania en convocar referèndums. En aquest sentit, l'espasa de Damocles del referèndum obliga als governants a cercar el consens entre les diferents forces polítiques, explicar a la ciutadania els pros i contres de les propostes i establir una codecisió activa.
Evidentment suïssa i Catalunya ( o Espanya ) tenen característiques força diferents. Històriques, polítiques, de tarannà o d'origen del concepte democràcia directa (valls aïllades etc) , i segurament també existeix un concepte molt més proper i “positiu” del concepte públic per part de la confederació helvètica.
Perfecte, ...salvem les diferències. Plantegem algunes possibles necessitats “democràtiques” :
- Després de tot el període democràtic Catalunya encara no ha fet la seva llei electoral. El tacticisme (suposo que per part de tots), la defensa dels interessos electorals i la manca d'arribar a acords ha fet que encara no hi hagi una “via electoral catalana”. Una representació plural de tots els territoris catalans i un acostament al concepte 1 persona igual a 1 vot haurien de ser principis a seguir.
- Llei de consultes. Malgrat que els referèndums o consultes ocupen bona part dels minuts informatius, Catalunya encara no té una llei que reguli efectivament aquest aspectes.
- Regidors de districte votats i diputats territorials. El sistema majoritari de representants polític arrelats al territori mitjançant districte uninominal en sistema majoritari podria ser (com al Regne Unit) una acció positiva que situés el representant polític en una corretja de transmissió territorial efectiva
- Quines decisions són consultables o no en un municipi? Parlem de pressupost municipal (o part) participatiu però també d'aspectes que poden vincular un futur o força pressupost. Consultar i comprometre's a acceptar el resultat de les urnes porta la condició d'informar, formar i exemplificar. Estarem disposats?
- La formació de llistes electorals més obertes i transversals seria positiu?
En Daniel Ordás ens plantejava que molts dels problemes de desafecció política i separació de polítics de la realitat i de les persones es basen en la manca de codecisió i de coresponsabilitat, crec que té raó.
FERRAN VILASEÑOR és portaveu municipal del PSC