Odi als indiferents

Ferran Villasenor

Publicat: el 21/nov/12
Opinió| Columnes

En uns dies tenim unes eleccions innecessàries. Dic innecessàries ja que si l'objectiu és fer una consulta-referèndum i que hi hagi una majoria del parlament que ho vulgui aquest fet ja es dóna ara. En qualsevol cas sí que cal dir que la multitudinària manifestació de la diada ha fet moure les estructures polítiques del país. També ha fet moure alguns plantejaments del PSC en relació al concepte 'dret a decidir'.

Segurament tard, però el PSC ha fet uns moviments favorables en aquest sentit que fa mesos no van ser així, i tothom ha de tenir clar que els socialistes donem suport a que els catalans elegim la relació Catalunya-Espanya o Catalunya i la resta d'Espanya, com vulgueu.

Catalunya ha estat un país on durant aquests anys de democràcia han hagut moltíssimes diferències de concepció de país, econòmiques o polítiques, però hem aconseguit una identificació de tots amb un poble. I aquest és el fet rellevant que es planteja a partir de l'endemà de les eleccions, com impliquem al conjunt de la ciutadania de Catalunya en un camí (segurament diferent) però del qual se sentin partícip, sigui el que sigui. Com ho fem des de l'honestedat i sense la utilització partidista, com està fent actualment CIU.

PSC-PSOE i PP és el mateix. Aquesta és una frase molt repetida, i el seu so retrona en els cap d'alguns de nosaltres, retrona per ser una simplificació absoluta i per injusta. L'Estatut actual va significar l'aposta de Catalunya per un nou model i una nova relació estatal. Va representar que la sobirania del poble representada en el Parlament de Catalunya va acordar molt majoritàriament una aposta i la sobirania espanyola representada en les Corts Generals (amb modificacions respecte a l'original) van donar un pas per cercar un futur.

A aquest futur el Partit Popular (el soci de CIU a la Diputació de BCN) va posar totes les traves possibles, entre elles el vot negatiu a Parlament i Congrés, la recollida de 4 milions de signatures 'contra Catalunya' i un Recurs al Tribunal Constitucional. Caldria trobar una diferència entre PSOE i PP, no trobeu? Malgrat tot us he de dir que m'hauria agradat molta més defensa del PSOE als atacs del PP i sobre el recurs del Tribunal Constitucional.
La pilota va tornar el poble de Catalunya i la sobirania directa dels catalans va aprovar el text, un text que més endavant va ser 'retallat' políticament per un Tribunal Constitucional sense cap mena de legitimitat democràtica i sobirana.
Hi érem a la manifestació del 10 de juliol, i el ressentiment sobre una aposta no reeixida del tot ( bona però no reeixida) ha arrossegat sentiments d'inquietud, emprenyada, i evidentment ha augmentat els tradicionals posicionaments independentistes.

La manifestació de l'11 de setembre, en una situació de crisi econòmica i desencís brutal, va ser la 2a etapa d'aquesta situació. Una crisi econòmica, d'atur, d'enganys a escala mundial i també propers (Bankia etc), salpebrada de retallades econòmics i polítiques (educació o sanitat) ha situat el moment actual en una, també, confrontació al carrer massiva en protestes ciutadanes en defensa de la dignitat i els serveis públics, i contra un canvi de model. Cal recordar les dues vagues generals i la darrera manifestació de la setmana passada, una manifestació amplíssima.

Els independentistes no crec que siguin els adversaris del PSC. Crec que entre totes les opcions que conformen el catalanisme polític s'ha de conformar un espai d'esquerra nacional fort que contraposi model (i vots) contra aquells privatitzadors que gestionen el servei públic, contra aquells que fan reformes laborals indignes, contra el centralisme boig o contra els que venen 'residència' per 160.000 €.

Malgrat tot, el pes del socialisme català dins d'aquesta expectativa marcarà l'èxit o no d'una aposta de defensa de tot allò que ha estat el nostre país en els anys de democràcia i la indiferència sobre aquesta situació aportarà feblesa al conjunt. Sé que molts teniu encara dubtes sobre qui votar, sé que el PSC s'ha mogut i no ha sabut comunicar accions en l'eix nacional o en determinades polítiques d'esquerres (primeres retallades, concert escola segregada etc) , sé que som l'elefant a batre i que el socialisme català (i espanyol) necessita una renovació clara.
Malgrat tot també us dic que no es pot tirar per la finestra la tasca de molts anys i l'edificació de l'Estat del Benestar i que molts de nosaltres ens deixarem la pell defensant que el catalanisme polític d'esquerres del PSC encara té sentit a casa nostra i també que Espanya necessita una reforma federal per segui existint.

Antonio Gramsci, un dels fundadors del Partit Comunista, manifestava que odiava als indiferents: viure és prendre partit.

FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del PSC