Benvinguda sigui la Festa de Tardor

Roser Casamitjana

Publicat: el 15/nov/12
Opinió| Columnes

El cap de setmana passat vam celebrar a Sant Cugat la Festa de Tardor, en la seva edició número 37. No està malament complir 37 anys en una ciutat en que moltes 'tradicions' són molt joves i amb poc arrelament.

No crec equivocar-me si dic que la festa va néixer amb un esperit reivindicatiu en un moment en que al nostre poble hi faltaven moltes coses materials, i sobre tot hi mancava una institució democràtica que el representés, però el que no hi faltava segurament era el sentit de pertinença i de cohesió social. El 'Diari de Sant Cugat' s'ha encarregat de recordar-nos els diferents lemes que han servit per posar de manifest allò que es volia demanar i que van des de 'Recuperem les institucions: 'Del poble per al poble'' del 1976, passant per 'Això és Hollywood' del 1988 o 'Parlem de barris, districtes, poble i ciutat' del 1998 o el de 'En temps de crisi : acció, associació i solidaritat' del 2011. Crec que veient l'evolució del lema de la festa un pot copsar l'evolució de Sant Cugat i dels neguits de la gent que hi vivim.

Aquest any el lema era 'Fem pinya', potser per voler afegir-se a la festa dels castellers o potser, com deia el manifest, per fer una crida a totes les entitats per animar-les a col·laborar i coordinar-se entre elles. S'ha dit moltes vegades que a Sant Cugat tenim moltes entitats però poc teixit associatiu i que aquest és ara més necessari que mai donada la situació econòmica que tenim i l'amenaça per part d'algun partit de que cal suprimir allò que no és estrictament imprescindible. No sé si les entitats són o no prescindibles, però el que se és que multipliquen per molt allò que reben, que el 2013 serà gairebé un 20% menys: les hores de dedicació de moltes persones fan que qualsevulla activitat resulti més eficient i molt més econòmica que si fos feta per l'administració.

Així doncs creiem que cal mantenir la Festa de Tardor per molts motius: perquè serveix d'aparador a moltes entitats que d'altra manera seria difícil que poguessin donar a conèixer la seva existència i la seva feina, perquè posa de manifest l'altruisme de moltes persones que dediquen tempos i esforç a fer coses per els altres, perquè permet la creació de sinèrgies entre diferents entitats i potser també perquè manté l'esperit reivindicatiu en una ciutat on sembla que no hi falti res i tot són flors i violes.

ROSER CASAMITJANA és regidora d'ICV-EUiA