Inicia sessió 
Registra't
En aquests moments la crisi i l'atur és tan brutal que no dóna temps ni a analitzar com s'està erosionant la situació, com la reforma laboral de CiU i PP està portant la societat a un KO laboral encara més fort. En aquests moments la por a perdre la feina dels que ja tenen i la de trobar feina (als que no tenen) sota qualsevol condició esdevé acció lògica.
Serveix per alguna cosa la vaga general? Aquesta és una pregunta que molt sovint corre per les converses d'aquests dies. Quina és l'alternativa? Vagues de 15 dies, no fer res, esperar que aquells que prenen les decisions escoltin? La vaga general és una fórmula més de pressió, forta, però que no ha de ser la única.
Us vull recordar un aspecte: els acords que s'estan donant aquests dies per aturar els desnonaments. Aquesta situació no ha vingut d'una sobtada preocupació dels bancs per la situació de les persones, ha vingut de les milers de signatures recollides contra els desnonaments i a favor de la dació en pagament, ha vingut dels centenars de desnonaments aturats per persones que s'han interposat entre la policia i les persones que anaven a treure de casa seva, de la pressió a les entitats bancàries, de la PAH (Plataforma Afectats Hipoteca) i la seva gestió incansable, dels militants dels partits i la seva pressió a les cúpules dirigents i ha vingut d'un focus mediàtic que ha culminat amb imatges que trenquen el cor i suïcidis feridors.
Després ha vingut la banca i la política, tard molt tard. També les cúpules de molts partits tard molt tard, i el PSOE també tard.
El 'no serveix per res', 'ja ho arreglaran altres', 'no hi ha res a fer', 'els sindicats no representen a ningú', 'jo vaig a la meva', 'la vaga no és la solució'... Són frases que tenen principis i objectius diferents però que caldria replantejar-se.
En un moment on a Catalunya i Espanya la diferència entre aquells que tenen més renda i els que menys esdevé de les més altes d'Europa, en un moment on els drets laborals es perden a marxes forçades, on els serveis públics caminen cap a la privatització i l'Estat del Benestar 'no cal', cal dir PROU.
Demà tindrem un ball d'assistents a les manifestacions. Uns diran que molts i altres que gairebé ningú, alguns també compararan amb la manifestació de l'11 de setembre per dir que la d'avui no ha estat important.
En un moment d'individualisme (que s'entén en moltíssimes circumstàncies de crisi) no cal oblidar que la força del col·lectiu és la que fa aturar i canviar les coses.
FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del PSC
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.