L'amo fa de cambrer

Blai Blanquer

Publicat: el 18/nov/12
Opinió| Columnes

S'han acabat les bonances i la tardor ens ofereix hores àuries als capvespres, combinades amb dies rúfols que anomenem 'mal temps', per bé que sigui el temps que ara pertoca.

En el declivi tardoral, la mort d'un amic fa bategar l'evidència: tot és caduc. I els vivents, moridors. És inútil la rebel·lia i immadura la resignació. Hem de cercar un altre puntal.

Mirat de prop, Jesús de Natzaret en combat amb la por com tots nosaltres, mai no cedeix a la resignació. Si ens en refiem (això és la fe cristiana) deixarem de filosofar creient que tot ho tenim apamat i prestarem atenció a les sorpreses de Déu.

Jesús no esquiva cap realitat de la vida i amb la mort mai no fa demagògia: pateix la severitat de la creu, però amb una infinita confiança en el Pare. Per això explica que la mort és la trobada amb Ell.

I perquè no quedem empresonats en els nostres imaginaris, ens proposa paraules tan entenedores com desconcertants. Per exemple: 'Als qui l'Amo trobi vetllant al moment de la seva arribada...se cenyirà, els farà seure a taula i ell mateix els servirà'.

Coses de Déu: el món al revés. Com aquell gol de la victòria fet a l'últim instant de la pròrroga, que fa oblidar totes les tribulacions d'un partit que donàvem per perdut.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià