Les columnes les carrega el diable

Ferran Villasenor

Publicat: el 31/oct/12
Opinió| Columnes

El paper de les oposicions polítiques (mal nom, ja que oposar-se a tot per definició no és el que passa, almenys a Sant Cugat) sempre està en qüestió, ja sigui pel partit de govern, ciutadans o mitjans de comunicació.

Recordo notícies al respecte sobre si els plens són massa llargs o si els temes a debatre depassen les dinàmiques municipals (que molt sovint és veritat). Sovint ens movem entre el pacte de mínims o la proposta alternativa. Tots som conscients que CiU disposa d'una folgada majoria absoluta i no necessita (tal com algun regidor del govern ho ha recordat en diferents ocasions) pactar res.

Malgrat tot cal dir que en aquest anys i alguns mesos s'han pogut treballar bastants acords i mocions, i en els plens es veu que quan els punts es treballen d'igual a igual (amb temps per estudiar informació i parlant d'objectius estratègics) es pot aconseguir sumar. En aquests mesos més de 40 propostes (mocions) del PSC (la majoria amplíssima de caràcter local) s'han debatut al Ple Municipal i estic content del fet que moltes hagin estat aprovades.

A les oposicions polítiques se'ns exigeix consens i lleialtat, i als governs també se'ls hauria d'exigir. Evidentment cadascú té una història i sé perfectament que la meva opció política neda actualment a contracorrent en aquesta ciutat de majories absolutes i on la discrepància representa un atac a la ciutat.

Com us deia, la generositat en el diàleg ha estat positiva en alguns casos, evidentment ni les oposicions som monolítiques ni tots els regidors del govern tenen el mateix tarannà, i crec sincerament que s'ha de buscar l'acord sempre.

En aquest moment el nostre país està vivint moments complicats, i també la nostra ciutat. El pressupost municipal té diferents espases de Damocles (impagats per part de la Generalitat, possibles modificacions centralistes del govern del PP, les injustes i constants sentències de pagament de zones verdes, l'augment de l'IVA, gran endeutament, problemes de tresoreria lligats als aspectes anteriors, etc.) i també unes constants i creixents necessitats socials i d'equilibri territorial.

Crec que la ciutadania ha de conèixer que en aquests moments tots els partits (sense excepció) hem establert diàleg sobre pressuposts amb l'equip de govern (més concretament amb el Tinent d'alcalde d'economia) sobre si existeixen possibilitats d'establir aliances totals o parcials en determinats àmbits. Ja sigui en la generació d'ingressos com en la modificació en com fem les despeses), tots som conscients que la 'cosa' està complicada i les despeses o inversions faraòniques esdevenen una 'farol' de negociació.

No replicaré la columna del Sr. Puigneró sobre el tema pressupostari, fer cremar foc és molt més fàcil que apagar-lo, crec sincerament que cal seguir treballant. La columna que recollia frases aquestes:

'En canvi, els partits de l'oposició es limiten a presentar les seves esmenes, curiosament totes per incrementar despesa sense límit' (...). 'I no deixa de ser curiós que qui més pràctica aquest miraculós costum siguin precisament partits laico-aconfessionals d'esquerres'.

Crec que quan s'està en un procés negociador s'han de pactar allò que uneix i també les discrepància, i en aquests moments la taula (que jo sàpiga) de la negociació total o parcial sobre Ordenances Fiscals o Pressupost encara no s'ha desfet.

Desconec quin és el marc de negociació de tots els partits que no formem part del govern, tot i que sé que tothom està formulant propostes. El PSC ha presentat per escrit (més d'un mes abans de l'aprovació definitiva del pressupost i gairebé dues setmanes abans de la inicial) propostes en els següents marcs:

- Aspectes genèrics lligats a informació - consens - planificació.

- Aspectes lligats a l'increment dels ingressos.

- Aspectes lligats a la reducció de la despesa.

- Aspectes lligats al reequilibri territorial - Sectorial - Comunitari.

- Aspectes lligats a inversions.

- Aspectes lligats a qüestions socials - subvencions - bonificacions.

Bé, sé que quan l'oposició critica o demana algunes actuacions emprenya, i he pogut notar com la columna que vaig fer en suport dels treballadores municipals ha eixamplat distàncies i distanciat relacions. Crec, però, que una oposició muda i parada fa que un govern sigui sord i tancat a la torre de marfil. La nostra posició sempre serà cercar el consens per sobre de la discrepància, però també proposar aspectes alternatius i denunciar allò que considerem inadequat. Agradi o no.

FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del PSC