Sols o acompanyats

Blai Blanquer

Publicat: el 28/oct/12
Opinió| Columnes

'Si vols arribar primer, corre tot sol. Si vols arribar lluny, camina acompanyat'. Aquest proverbi de Kènia, comença reflectint molt bé la nostra societat individualista, agressiva i competitiva. Fer la traveta per passar al davant i arribar primer és una tàctica a la queal ens té acostumats la cultura contemporània.

Pot aconseguir un èxit llampant, però no calma les aspiracions sinó que aboca a la insatisfacció, a l'estrès del poder i a la crisi, ja que la persona humana no es construeix quan sobresurt, sinó quan es realitza plenament.

Segueix el proverbi: 'Si vols arribar lluny -a la perfecció- camina acompanyat'. Així, si t'entrebanques i tens al costat algú que et vol bé, ell t'aguantarà. I tu, si s'escau, el sostindràs a ell. Aquest pensament africà il·lumina el capteniment personal i les relacions entre els pobles. Tots els homes i tots els pobles de la terra si volem arribar lluny -a la perfecta convivència- hem de caminar plegats.

Ara bé, si ens acompanyem, i no anem tots en la mateixa direcció, no arribarem gaire lluny. Per avançar, nosaltres hem de voler el bé dels altres, i els altres, el nostre bé. En perfecta igualtat i respecte.

Submissió no és igualtat. Més enllà d'això, totes les opcions són legítimes.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià