Avortar no és ni un caprici ni una festa

Ferran Villasenor

Publicat: el 24/oct/12
Opinió| Columnes

El darrer ple municipal va viure un debat sobre la reforma (contrareforma) que vol imposar el PP a la llei vigent de l'avortament (Llei Orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs). De fet, volen esborrar qualsevol supòsit, fins i tot la Llei de 1985.

En aquests temes em sobta la virulència que empren els representants del Partit Popular, les sentències maximalistes i el conflicte de sobiranies (aquí també) entre qui pren les decisions: la dona o Gallardón.

Em sobta també la nul·la visió del drama que pateixen totes les dones que avorten. Volen dibuixar el fet d'avortar com una cosa divertida, com si avortar fos com anar a Caldea i baixar-se un formatge de bola d'Andorra. Algú creu que les dones que han avortat ho han fet per caprici?

Més de 113.000 dones van avortar l'any passat al conjunt de l'Estat espanyol. Més de 113.000 drames on la decisió de la dona no ha estat fàcil (Ens podem posar a la seva pell? Els homes també?). Estadísticament segur que els motius han estat diversos, i molts d'ells ja es recullen tant la llei actual com en la de l'any 1985, com per exemple:

- Risc greu per a la salut física o psicològica de la dona embarassada.

- Violació.

- Malformacions físiques o psíquiques en el fetus.

La llei de 2010 (reforma de la del 1985) que el PP va rebutjar i 'denunciar' davant del Tribunal Constitucional (com l'Estatut o com el model educatiu català) cerca garantir els drets fonamentals en l'àmbit de salut sexual i salut reproductiva establerts per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), regular les condicions de la interrupció voluntària de l'embaràs i establir les corresponents obligacions dels poders públics.

La llei vigent (aneu a l'apartat d'enllaços) centra el subjecte de la decisió (i la sobirania) en la dona, consagra l'anomenat Estat del Benestar com a aparell responsable en la seva salut i resposta a les seves necessitats, estableix criteris de seguretat jurídica a dones i professionals, i estableix causa penal clara a avortaments fets fora de l'àmbit jurídic.

Breument us comentaré alguns principis de la llei:

- Que es practiqui per un metge especialista. Si el senyor Garzon vol suprimir la llei de l'avortament (en tots els supòsits, tal com també diuen alguns regidors) tornarem a avortar per la cartera (uns a 'Londres' i altres en carnisseries infectes).

- Que es realitzi en centres acreditats.

- Que es realitzi amb el consentiment i demanda de la dona embarassada, i dels progenitors en dones menors de 16 anys. En 16 i 17 anys s'haurà d'informar, com a mínim, un dels dos progenitors excepte en casos manifestos de violència, maltractament o coaccions.

- Es podrà interrompre l'embaràs dintre de les 14 primeres setmanes sempre que s'hagin complert els procediments d'informació i autorització, i dintre de les 22 setmanes pels supòsits de greu risc físic i mental establerts.

- Es concreten les reformes del Codi Penal pels centres i professionals que no compleixen la normativa

Sincerament, crec que els debats com aquests no s'han de realitzar sense perdre la visió que l'avortament no és una festa, totes les dones que l'han realitzat no ho han fet com qui es pren un Nolotil.

Cal també pensar sobre qui ha de prendre les decisions i quin és el paper dels serveis públics. En aquests moments la supressió total de la llei que permet la interrupció voluntària de l'embaràs ens retrotrauria a l'Espanya franquista on la decisió de la dona no existia i la mortalitat en avortaments clandestins era 'normal'.

FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del PSC