Necessitem la poesia?

Roser Casamitjana

Publicat: el 25/oct/12
Opinió| Columnes

M'he fet aquesta pregunta tot llegint el programa del 12è Festival de Poesia que se celebra al llarg de la setmana a Sant Cugat. Hi ha una pila d'activitats repartides per llocs públics i privats: des de biblioteques i llibreries fins a galeries d'art o places públiques. Sembla, doncs, que es pretén portar la poesia per tota la ciutat, tot esperant que hi hagi gent disposada a participar en alguns dels actes proposats i que pot estar interessada per conèixer aquesta forma d'expressió tant poc cridanera.

El poeta d'honor del festival, en Francesc Garriga, és un home de 80 anys, amb l'aspecte d'un avi corrent, que toca de peus a terra, que no sembla estar-se massa d'orgues i que escriu poesia perquè és així como li surten les coses que vol dir.

Al mateix temps ja fa unes setmanes que el diari 'Ara' ofereix poesia catalana en la seva edició del diumenge i proposa que es regali a les escoles la col·lecció sencera per tal de que els alumnes la tinguin a l'abast i puguin tenir coneixement d'una part important de la nostra cultura.

En els dies que corren es podria pensar que això de la poesia no hi té encaix, encara més considerant que potser és l'expressió més minoritària de les formes culturals i, no obstant això, no deixa de ser una forma de fugir del soroll, de vegades eixordador, que ens envolta i de fer un intent d'aprofundir en allò que diu l'altre i que ho diu, a més, d'una forma una mica diferent.

A molts, seguir apostant per unes formes de cultura considerades 'minoritàries', els pot semblar un malbaratament de temps i diners, sobretot tenint en compte la situació econòmica i social per la qual estem passant. Però per a d'altres la cultura és un dret més, que volem defensar com a valor públic i com element de transformació social.

El que probablement ens cal replantejar és el tipus de cultura que volem i que, al nostre entendre, no ha de passar necessàriament per grans equipaments ni grans espectacles, sinó per donar joc als creadors que volen fer coses i a les entitats que s'estan deixant la pell per oferir a la ciutadania espais on expressar el seu talent o les seves inquietuds artístiques. Aquesta és la cultura que fa sinergies, crea complicitats i dóna sentit de pertinença a tots aquells que hi col·laboren.

Sigui, doncs, benvinguda la poesia, l'esforç per escoltar-la i entendre-la i que no se'ns pugui dir, com diu Francesc Garriga, 'qui vol paraules en un món de sords'?

ROSER CASAMITJANA és regidora d'ICV-EUiA i copresidenta d'ICV de Sant Cugat