De crispetes i plens municipals

Marco Simarro

Publicat: el 9/oct/12
Opinió| Columnes

Us imagineu adreçant-vos un tercer dilluns de mes cap al ple municipal i que un subtil aroma de crispetes us anés envaint de manera gradual? I que, una vegada dins, abans de seure, poguéssiu comprar-vos un refresc amb aquell estrès de qui està arribant tard a la seva sessió?.

Tot plegat ridiculitzaria bastant aquesta cita mensual però, personalment, trobo que, a més d'un ple, m'han faltat les meves crispetes i un bon refresc per gaudir-lo en condicions.

I és que, realment, molts plens tenen tocs de comèdia al més pur estil Groucho Marx amb escenes gairebé teatrals. Molt significatius són els habituals retrets entre les formacions PP-PSOE, que acostumen a abstreure's dels conceptes proposats a les mocions evitant així debats incòmodes i discutint en un pla purament formal, sempre recordant-li l'un a l'altre què va fer o va deixar de fer a nivell estatal. Aquí és on entra la formació convergent posant pau sempre amb un to un tant paternalista per acabar de rematar l'escena. De la mateixa manera tracten als ciutadans que participen al torn obert exposant les seves preocupacions. Amb respostes efímeres, donant llargues i dient que 'ja se n'encarregaran'. A vegades sembla que li estiguin explicant el conte de 'La sala de concerts' o 'Els containers mal col·locats' a un nen de cinc anys.

És una percepció que tinc i veig que empobreix els debats polítics dels plens però, pot ser, és el que queda com a conseqüència directa d'ésser un òrgan precuinat on ja se sap per on han d'anar els trets.

MARCO SIMARRO és estudiant d'arquitectura, membre de la PAH i militant d'Arran Sant Cugat