La transició comercial de l'Antoni (una història real)

Jordi Puignero

Publicat: el 1/oct/12
Opinió| Columnes

L'Antoni és un empresari de la comarca que fins fa pocs anys no creia ni desitjava la independència de Catalunya. La seva empresa, fabricant de maquinària per al sector de la construcció, venia el 2003 aproximadament un 40% de la seva facturació al mercat espanyol. L'Antoni, que es feia dir Antonio sempre que viatjava a veure clients més enllà de l'Ebre, l'any 2006 em va etzivar: 'Qui em compraria màquines si ens independitzéssim?'. La veritat és que l'Antoni venia moltes màquines als seus clients espanyols especialment en aquells anys del boom immobiliari, i en contra de la seva creença segons la qual li compraven perquè ell també era espanyol, ho feien per la competitivitat dels seus equips: maquinària de primer nivell, a un preu certament més baix que la dels competidors alemanys.

A un servidor, un bon dia ja entrats l'any 2007, se li va ocórrer fer-li el següent comentari: 'Tant de bo les empreses catalanes, pel motiu hipotètic que sigui, es quedessin sense accés al mercat espanyol, només així posaríem tots els esforços en descobrir que el mercat mundial és exactament 200 vegades més gran que l'espanyol'. Tal com si els meus desitjos fossin ordres, a finals del 2007 la bombolla immobiliària va esclatar a Espanya i la demanda del mercat espanyol es va esvair per complet de la nit al dia. Miracle. L'empresa de l'Antoni va patir inicialment una davallada, tot i que sense reduccions de plantilla ni ERO ni grans drames, donat que ja exportava un 60% de la seva facturació. Però l'Antoni llavors va fer el que tocava: recórrer el món i obrir mercats per a les seves màquines. I com que el producte era i és competitiu, avui l'empresa factura més que al 2006, exporta el 97% de la facturació, i l'Antoni, catalanista de tota la vida, n'ha fet de la seva particular transició comercial una transició nacional.

L'Antoni avui és un ferm defensor de la independència de Catalunya i no és en absolut un cas aïllat en el nostre teixit empresarial, i hauria de ser una inspiració pels altres grans, mitjans i petits empresaris que encara pateixen pel que consideren el seu mercat domèstic. Empresaris que circulen per la vida amb els llums curts fins que no s'adonin que Catalunya serà exportadora o no serà. I que Catalunya exportarà qualitat a preus competitius o no exportarà. Catalunya tampoc no perdrà el mercat espanyol pel fet d'independitzar-se, qualsevol boicot serà anecdòtic i temporal. El mateix Antoni recuperarà el mercat espanyol quan aquest es torni a aixecar, però no en funció de si Catalunya és independent o no, sinó sempre que continuï oferint qualitat a preus competitius.

Però de les pors d'alguns també se'n pot fer virtut: recordem que l'esforç exportador del sector del cava fruit de les pors al boicot durant la campanya de Nadal del 2004, van resultar aquell mateix any en un increment de facturació del sector degut a l'augment del 20% de l'exportació (sobretot a Alemanya i Japó) que va deixar en un no-res el tímid boicot espanyol del 6%.

Com deia l'eslògan: la feina ben feta no té fronteres. I l'exportació ens farà lliures.

JORDI PUIGNERÓ I FERRER és tinent d'alcalde i membre de les executives local i comarcal de CDC