Comerç de llunyania

Blai Blanquer

Publicat: el 29/set/12
Opinió| Columnes

Si fa dies que no heu passat per l'eix comercial de la ciutat, us trobareu amb la sorpresa d'un establiment nou que ha aparegut com per art d'encantament. Si hi torneu a passar dies més tard, potser al mateix lloc ja n'hi trobareu un altre.

Les noves portalades són altes, els aparadors llampants, els equipaments moderns i lluminosos i els dependents nous no desdiuen del conjunt. Avui ja costa molt trobar el botiguer i la botiguera de tota la vida. I el taulell i l'aparador discrets que feien joc amb les cases veïnes de planta i pis on els padrins i les padrines amb nom i sobrenom -a diferència d'ara- ho sabien tot de tots. Fa ben poc que aquests carrers eren una mica tronats i hi passava tan poca gent que se'l partien amb els cotxes. Ara, és un espai per a vianants i terrasses. De dia el comerç convoca i anima el rebombori d'una gernació. Gairebé no es pot passar entre els que parlen totes les llengües. En canvi quan cau la nit, les botigues tancades refreden el carrer. De cap a cap sembla una terra estranya en la que no hi visqui ningú. Poc en queda del poble d'abans. El teixit social ja no ve donat pel veïnatge. En un urbanisme utilitari, les relacions humanes han de sorgir del convenciment i de la voluntat.

BLAI BLANQUER és rector de la Parròquia de Sant Pere d'Octavià