Insolidari, injust i incongruent

Roser Casamitjana

Publicat: el 13/set/12
Opinió| Columnes

Amb aquests termes podríem qualificar el decret d'assistència sanitària del govern espanyol del 20 d'abril del 2012 que fa referència a l'atenció sanitària dels 'sense papers'.

Inicialment deia que no es podia atendre a les persones que no tinguessin els papers en regla, després ha resultat que sí, però pagant -primera incongruència, ja que sembla poc assenyat fer pagar a unes persones que molt probablement no tenen cap font d'ingressos fixes. Finalment sembla que cada comunitat autònoma farà el que li sembli millor, una altra incongruència.

Però, a més, i encara que no se'n parli, el decret no afecta només els 'sense papers', sinó que també afecta totes aquelles persones que fins al 31 d'agost estaven assegurades o eren beneficiaries del Sistema Nacional de Salut, però ja no ho son. He tingut la paciència de llegir la instrucció 10/2012 del CatSalut que se suposa és d'obligat compliment per els treballadors de Catalunya, i he acabat marejada, encara que molt més hi acabaran aquells que hagin d'omplir tota la paperassa que se'ls demana per pogué ser atesos.

Els 'sense papers' cal que estiguin empadronats en algun municipi de Catalunya al menys tres mesos abans de fer el tràmit per tenir accés a l'assixtència primària i un any per l'especialitzada i els que ja no tenen assegurança podran adequar la seva situació administrativa fins al 31 de març del 2013 i si no ho fan se'ls donarà de baixa del registre del CatSalut.

No em vull imaginar la quantitat de papers que tot plegat comportarà, la burocràcia que caldrà fer i, sobre tot, l'angúnia de les persones que l'hagin de fer. Només dir que el nostre conseller ha omplert set planes per explicar quines persones tenen accés a l'assistència, quins són els requisits que han de complir, com es farà el seguiment i control, com es decideix l'accés als diferents nivells d'assistència, etc.

A la vista de tot aquest enrenou, molts sanitaris a títol personal, a nivell sindical o a través d'associacions professionals i científiques, ja han fet saber que no deixaran a ningú sense assistència. L'Organització Mèdica Col·legial (OMC), que no destaca pas pel seu progressisme, ha amés un comunica on diu que el codi deontològic del metge l'obliga a l'atenció al pacient, sense preguntar qui paga o com. Però no oblidem que qui rep al malalt en molts casos és l'administratiu, que te cura de que tot estigui en ordre i se'l pugui visitar. No cal dir el neguit que pot significar per aquest personal el haver de decidir qui pot passar i qui no i les imprecacions que poden arribar a rebre en cas de denegar-li la visita o dir-li tot el que ha de fer abans de que sigui possible. Jo no voldria estar al seu lloc i crec que no és aquesta la tasca per la qual estan allà.

En definitiva aquest decret: introdueix barreres econòmiques en l'accés al tractament, suprimeix el dret a la salut com a dret universal, redueix l'eficiència de les mesures preventives i de control de salut pública i no contribueix a la sostenibilitat de la sanitat pública.

És, doncs, al nostre entendre, injust i insolidari.

ROSER CASAMITJANA és regidora d'ICV-EUiA i copresidenta d'ICV de Sant Cugat