Un setembre de por al 'SantCugat Guai Friendly'

Ferran Villasenor

Publicat: el 1/ago/12
Opinió| Columnes

Quan les coses van bé sembla que res importa. Ara que la crisi i les retallades afecten dramàticament les finances municipals cal també fer un petit exercici de memòria econòmica i política.

Durant el primer mandat (1999-2003) l'alcalde Recoder i el govern municipal CIU-PP van tenir la brillant idea que els impostos i taxes municipals els gestionés una empresa privada: l'anomenada 'impulsis'. Durant aquells anys, als ciutadans o empreses que no pagaven en primera instància no se'ls requeria el pagament. Conseqüència, es van deixar d'ingressar més de 8 milions d'euros. Impagats que van prescriure. Vas pagar tu o no?

Maig de 2007, a un parell de dies de les eleccions municipals, l'alcalde Recoder signa un 'reconeixement' de crèdit amb l'empresa concessionària d'aquell moment de la recollida d'escombraries i neteja de via pública per valor d'uns 4,5 milions d'euros. O sigui, signa que admet que deu 4'5 milions d'euros en factures que no havien passat pel circuit econòmic i havien viscut en un calaix des de feia anys anys de superàvits ficticis. Les vam pagar els anys següents.

Sentències judicials obliguen a l'equip de govern, i per tant a l'Ajuntament, a retornar 3 milions d'euros en un cas de procediment mal fet en el cobrament de contribucions especials de Mira-Sol i La Floresta.

Som la ciutat més endeutada per càpita de l'àrea metropolitana, malgrat tot cauen els premis de transparència..i mentre aquests premis no contrastats van caient.

En tots aquests anys hem tingut superàvit..malgrat que els hem aconseguit ingressant uns 2 milions d'euros any de multes de trànsit i zona blava, 'venent' la planta de compostatge o amb alguns 'exercicis d'enginyeria comptable' com els que us apunto:

2009- El miracle del cobrament avançat de 15 (sí 15... no és conya) milions d'euros de les amortitzacions futures de la concessionària de l'aigua SOREA que permeten tancar l'any 2009. amb un superàvit d'un milió d'euros. Per tant..si no s'hagués utilitzat hauríem tingut un dèficit de 14 milions

2010- Torna a no quadrar el pressupost. Entre Promusa i Ajuntament ens autovenem els possibles ingressos de venda o lloguer del centres comercials de Volpelleres i Mira-sol. El miracles comptable dels pans i els peixos. Ingressem comptablement 14 milions euros, petit superàvit.

El PSC fa un requeriment a la Sindicatura de Comptes per aquests dos darrers fets. La resposta és que la Sindicatura no actua de part d'altri. I pregunto..i per què no?

Suposo que també recordeu que l'IBI ha pujat més d'un 50% des de 2008?

Aquests són alguns exemples de la gestió econòmica en èpoques de vaques grasses i contrasten amb la catastròfica situació econòmica 'vinguda de fora' en època de vaques magres. Un exemple del Sant Cugat fail o el CIUfail.

Certament el setembre serà complicat. Caldrà gestionar les retallades i els deutes impagats del Govern de la Generalitat la baixada de les transferències de l'Estat i les empentes del govern del PP (soci de govern de CIU a la Diputació de Barcelona..no oblidem) a l'autonomia local i la seva contrareforma colpista (avui no parlaré del tema avortament..dóna per fer 7 columnes).

La famosa cimera del setembre entre els grups municipals és necessària, sobretot si no ens fem (fan) trampes al solitari i el full de ruta que dibuixi l'alcaldessa és a cop de majoria absoluta, tancat i sense capacitat d'interactuació i negociació.

Actuarem amb la responsabilitat que ens demanen els ciutadans, malgrat que qui va gestionar la ciutat en èpoques de vaques grasses mai va pensar en que es tornarien primes i que la butxaca es tornaria foradada.

Actuarem amb lleialtat institucional però partint de la base que hi ha línies que no es poden creuar com l'afectació a les partides lligades a educació o serveis socials, la priorització de manteniment de llocs de treball o l'aposta pel teixit econòmic i empresarial, etc.

En parlem al setembre, bones vacances a tothom.