El show de Truman i la majoria absoluta de CiU


Temes relacionats

El show de Truman i la majoria absoluta de CiU (18/jul/12)


  • Comparteix:

ferran.villasenor

Ferran Villasenor


Publicat: el 18/jul/12
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Mirar enrere serveix per entendre el poder, predir el futur i, sobretot, entendre el present. Fullejant articles i columnes passades n'he trobat una de fa exactament quatre anys que sembla que sigui com el dia de la marmota: cada any es repeteix.

Sí que canvien temes i protagonistes (entre ells alcaldia) però el 'pla de comunicació del govern' i el fil argumental és el mateix.

Us volia recordar que CiU governa Sant Cugat des de fa 26 anys i en tots aquests anys ha gestionat el creixement de la ciutat, els seus beneficis econòmics o, per exemple, l'alt cost unitari de les escoles bressol.

En aquests moments es repeteix la cerca d'un enemic extern, el joc de confusió propagandística, el 'qualsevol crítica al govern és una crítica a Sant Cugat' i el no assumir que (a vegades) l'oposició pot tenir propostes positives i representar - també - el poble.

Crec que l'actual moment de crisi econòmica, atac als Ajuntaments, atur i 'tupinada' parlamentaria representada pel Partit del 'Que se jodan' hauria de ser un temps d'assumpció de responsabilitats, de pacte i d'intentar arribar a compromisos de ciutat. I aquest lideratge l'ha de fer l'alcaldessa, aquest és el càrrec que majoritàriament li han atorgat el ciutadans que van votar.

En un moment de cop d'estat a l'autonomia local, de retallades generals, de deute amb el ajuntaments de la Generalitat, cal consens per traçar les línies vermelles.

Per descomptat, CiU té majoria absoluta al ple municipal. Si té la majoria actual és per suport ciutadà i per manca de suport dels altres partits. Crec, però, que l'alcaldessa hauria de buscar majories socials i no solament aritmètiques. Hauria de buscar liderar i no imposar, conciliar, separar les diferències d'allò que uneix i saber (tots) que darrere de les paraules que confonen l'espai personal i polític les distàncies es mesuren llargues.

Us deixo amb Jim Carrey i 'El show de Truman' a la santcugatenca en un flaix-bac actual:



Suposo que recordeu la pel·lícula protagonitzada per Jim Carrey (Truman Burbank), un venedor d'assegurances que viu en una comunitat aparentment utòpica i feliç. Aviat comença a percebre que hi ha una altra realitat.

A Sant Cugat ens pot passar el mateix. Per un costat tenim la realitat que contínuament anuncia el govern de majoria absoluta i per l'altra la realitat del malbaratament econòmic, l'urbanisme a mida, la façana, l'abandonament dels districtes i la retallada de les polítiques socials i de joventut.

Els missatges propagandístics, repetits i constants estan venent la gran gestió municipal. El govern de majoria absoluta de CiU ha establert el debat públic en els grans projectes que puguin tenir una repercussió mediàtica fora de les fronteres de Sant Cugat. En ocasions, són projectes que no tenen una reversió clara en accions concretes. Un exemple molt clar d’aquesta forma d’actuar és el gran recurs de l’eficiència de la nostra administració. Per exemple, en referència al pressupost municipal de 2008, que encara no ha estat aprovat de forma definitiva, han substituït el discurs dels projectes pel de la forma. És a dir, els milers d’impactes propagandístics del govern es basen en una nova forma de realitzar un pressupost que lliga projectes polítics i gestió per objectius arrelades al cost i no a la despesa (l’ampolla del vi), però en cap cas es descriu la capacitat d’arranjament o de canvi mitjançant projectes concrets (el vi).

Al ple municipal d’aprovació vam fer la metàfora que l’explicació del tinent d’alcalde d’economia era comparable a una possible assistència a un curs de cata de vins on l’enòleg solament ens parla de l’ampolla (el contenidor - el mètode l’elaboració del pressupost) i en cap cas del vi (el continent - les accions pressupostàries). En fan xerrades, rodes de premsa i Power Point interminables que reforcen el missatge dia sí i dia també.

L’altre gran missatge és que tots els mals de Sant Cugat provenen de la Generalitat de Catalunya i del govern d’esquerres (sobretot centrat en PSC i ICV) . Aquest missatge ja va ser el leitmotiv de la campanya de les anteriors eleccions municipals. Aquest missatge cerca 'enemics' externs per amagar els problemes interns.

Dos dies abans de les anteriors eleccions municipal, Recoder va signar un reconeixement de deute amb l’empresa consignatària del servei de recollida d’escombraries per un import de 3'5 milions d’euros. Aquest reconeixement d’il·legalitats en contractació falseja els resultats dels anys anteriors traslladant el deute als següents anys, més de 800.000 euros en l’exercici de 2008. Essent exemple d’una comptabilitat irregular i ineficient.

La gestió lamentable del govern municipal sobre les contribucions especials de Mira-Sol/ Valldoreix i La Floresta també ens costarà diners. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fet retornar a l’Ajuntament (es a dir, a tots) prop d’un milió d’euros als veïns.

El cas de la Costa del Golf i la concessió d’una llicència municipal que no s’ajustava al planejament ens pot costar 5'6 milions d’euros. Existeix una sentència ferma que obliga a enderrocar la casa d’un conegut tennista (una víctima més, atès que va fer la casa de la qual tenia llicència d’obres). Si aquesta sentència s’executa, la demanda al govern municipal (Ajuntament) sumarà l’enderroc i edificació noves, uns 5'6 milions d’euros. A la Costa del Golf (una queixalada a Collserola impulsada i aprovada per CiU) existeix un estudi privat que destaca que un percentatge important de les cases allà existents han incorregut en irregularitats urbanístiques destacables. El tema és per estudiar a les aules d’urbanisme: es dóna una llicència que no s’ajusta als planejament (responsable qui la dóna), el veí del costat reclama judicialment que no s’ajusta la llicència a planejament, els TSJS ordena, mitjançant sentència ferma, que es restableixi la legalitat urbanística i l’equip de govern modifica el Pla General per tal que s’adapti. Ras i curt.

Actualment la recaptació d’impostos està adjudicada a la Diputació de Barcelona. Fa uns anys era gestionada per una societat privada que va deixar de recaptar (van prescriure per no haver demanat el seu pagament via executiva) al voltant de 7 milions d’euros. El nostre grup i altres vam reclamar insistentment que la recaptació fos encomanada a la Diputació de Barcelona atès que la solvència en aquests temes he estat contrastada en diferents ajuntaments. En aquest exercici d’ineficiència política els costos de gestió van ser molt superiors en l’organisme creat pel govern i a sobre no es va fer una recaptació eficient... Vostè va ser dels que va pagar?

El govern municipal de CiU no ha fet una aposta clara per la urbanització dels districtes i l’adequació dels equipaments. La gran aposta de la campanya municipal de CiU al 2003 era que en quatre anys estarien tots els districtes urbanitzats. Solament cal passejar per determinats carrers. El PSC ha sol·licitat que es demanessin subvencions per urbanitzar les Planes. No s’han cursat demanda als programes Xarxa BCN i PUOSC.

En aquest tema cal destacar que 'la dolenta Generalitat d’esquerres, que sempre va en contra de Sant Cugat' ha atorgat al nostre municipi una subvenció pel projecte d’urbanització i equipaments a les Planes, conegut com 'La llei de Barris'. Potser no són tan dolents, no troben?

El Casino de La Floresta s’està degradant a marxes forçades. Les inversions milionàries de ja fa anys es van gastar en accions de façana. Ara els vidres romanen trencats, les parets brutes i l’interior ocupat. La propera setmana tornarà a celebrar-se la Festa Major de La Floresta, tornaran les promeses de cada any i sobretot caldrà tornar a fer balança d’allò que s’ha incomplet. (Si recordeu, i tornant a l’actualitat el 'dolent' Zapatero i el seu govern va endegar un pla d’inversió local: A Sant Cugat es van invertir 20 milions d’euros procedents de l’Estat, una part es van invertir en arranjar totalment el casino de La foresta)

La veritable crisi econòmica de l’Ajuntament no és el decreixement d’ingressos de la construcció, és el malbaratament de recursos públics.

Fins quan el model de façana i propaganda? Què quedarà d’aquí a uns anys? Qui se'n farà responsable?


FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del PSC



  • Comparteix:


TAMBÉ ET POT INTERESSAR



OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.