Massa bitxo i pebre al tortell de nata

Ferran Villasenor

Publicat: el 20/jun/12
Opinió| Columnes

Cada tigre té una jungla. I cada ple municipal té les seves anàlisis. Normalment els ples municipals es veuen bastant diferent des de dins que des des fora. Els plens es poden dividir en actes i aquests en escenes.

El ple municipal de va tenir 22 actes (o punts) i incomptables escenes. Alguns dels punts poden ser destacables ja per la seva aprovació o per la seva denegació per part de CiU, alguns altres pel debat encès i altres per les qüestions tècniques.

CiU i PP van votar en contra que es faci un cens de les possessions de les confessions religioses que estan exemptes IVA i regular un possible pagament d’impostos municipals. Excloíem (els proposants, PSC i ICV), com és normal, centres de cultes, béns d’interès nacional (com el Monestir), centres assistencials i de benestar social, i col·legis. La veritat és que no sé si parlem (el possible cens) d’un pis o de 80, d’un solar o de 3, de tot o de res. No ho sabrem, i el saber hauria de ser humà.

En alguns actes es va veure que hi havia molt treball darrera, tant treball tècnic com de resolució de dubtes i cerca de complicitats. Crec que és molt important la unió en el suport a sindicatura de Greuges, l’aprovació del Reglament del Consell de Barris, la millora (aquesta sí que és 'smart') en l’enllumenat públic de la ciutat o en ajustos de les ordenances. També els debats d’urbanisme, àrids, van ser interessants. El nostre equip de suport va estar, com sempre, perfecte en la preparació dels punts amb hores i hores de feina per saber què i com posicionar-se.

Altres punts o actes es van caracteritzar per escenes mal muntades o guions equivocats o traspaperats.

L’assemblea de docents de centres públics de Sant Cugat va tornar a alçar la veu sense cridar, parlant i argumentant la defensa de l’ensenyament públic a la nostra ciutat. Suau però fort, les seves ponents van reclamar una major implicació municipal en aquest 'dret' i van reclamar la defensa del sistema públic com a eix ciutadà. Des de fa algunes setmanes el govern municipal (a part de la campanya de comunicació habitual quan hi ha problemes) ha encetat vies de diàleg amb el col·lectiu de docents i pares i mares d’escola bressol. Ja era hora. Crec que hem d’estar contents, com a mínim la moció va servir per això.

Altre tema és la inexplicable actitud del govern municipal en no 'presentar problemes' a la Generalitat del senyor Mas.

El grup municipal de CiU hauria de deixar de ser escolanet de les retallades i ajustos del govern del MHP Mas, la prioritat haurà de ser Sant Cugat i no els interessos de partit. En aquest punt segueixo esmaperdut en l’actitud de mirar a altre costa sobre el problema en el soterrament de les torres d’alta tensió que passen per Valldoreix i Mira-sol. La Generalitat no té pressupost, les obres no han començat però ja ho trobarem. Ah! I el delegat del govern de Sant Cugat a l’EMD continua sense aparèixer.

Acte fiscal i social. En aquests moments els ciutadans han donat una encàrrec als seus representants nacionals per tal que cerquin un millor finançament (l’actual acaba a finals de 2013) . El President Mas ha convocat una propera trobada de síntesi. Cal un major i millor finançament par al nostre país, un 20% de la població està del llindar de la pobresa i calen respostes. El finançament actual és molt millor que el que va pactar CiU i PP (que curta és la memòria, 10 vegades més per any) però cal revisar els topalls de solidaritat (com a Alemanya), la recaptació, les inversions i la tendència a igualar amb el concert basc, entre altres coses.

També cal pactar quin drets són inalienables i com es reparteixen càrregues fiscals com l’impost a les grans fortunes o impostos successions de gran vol.

Calen polítiques i polítics que cerquin acords i que no els domini el curterminisme, i 'l'aplaus' dels coneguts i intentar trencar els consensos endegats amb els 'adversaris' El ple passat va viure també aquesta situació en una moció presentada per CIU a proposta de Sant Cugat per la independència-ANC. Entenc que l’objectiu del ponent era trencar acords entre ambdues formacions i també el diàleg que sempre hem tinguts la majoria dels partits amb tots els col·lectius. Certament, a aquestes postres no li calien ni més bitxo ni més pebre.

Acabo per on he començat. Un record especial pel rodenc Emili Teixidor, avui la plana d’Osona s’ha aixecat plena de boira.

FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del PSC