Sanitat: de ciutadans a assegurats

Roser Casamitjana

Publicat: el 7/jun/12
Opinió| Columnes

El 20 d'abril passat el govern de l'Estat publicava un real decret de mesures urgents per tal de 'garantir la sostenibilitat del sistema nacional de salut i millorar-ne les seves prestacions'. Hom pot quedar confortat de creure que, realment, el que es proposa és mantenir el sistema de salut que tenim i que fins ara havíem considerat un dels millors del nostre entorn.

No obstant a mesura que anem llegint ens adonem que el que farà el decret, entre d'altres delícies, serà anul·lar la seva universalitat, la qual cosa vol dir que hi haurà una part de la població que quedarà exclosa, com son les persones 'il·legals', que no tinguin papers i aquelles que no hagin aconseguit la condició d'assegurats, entre els quals els col·lectius de 'ninis', alternatius i molts becaris. No cal dir que totes aquestes mesures, una vegada més, afecten als més febles i a les persones amb menys recursos que difícilment tenen altres alternatives que la sanitat pública. A més, atenent la petició del grups d'esquerres al Parlament, el Consell de Garanties Estatutàries ha amés un dictamen segons el qual la norma vulnera diversos articles de la Constitució.

Però el real decret és la cirereta d'un pastís que ja estava molt desfet doncs ja abans s'havia anunciat l'exclusió de serveis relacionats amb la salut reproductiva, el control de la natalitat i l'avortament, el 'cocopagament' dels medicaments i la reducció d'una pila de prestacions que afecten entre d'altres, al transport sanitari no urgent, les pròtesis i els aparells ortopèdics i que conduïran a un deteriorament de la cura del malalt crònic.

Si mirem què passa a Catalunya veurem que és el quart territori de l'Estat que dedica menys diners per càpita a la sanitat pública, concretament 1.128 euros per persona i any, molt per sota dels 1.495 d'Astúries i dels 1.558 del País Basc, per exemple. En els darrers mesos s'ha fet una reducció del 30%, que forçosament s'ha traduït en un increment de les llistes d'espera (45%) i un deteriorament de la qualitat assistencial, la qual cosa és percebuda no només pels usuaris, sinó reconeguda també per la majoria del professionals sanitaris.

La davallada de recursos a primera línia d'atenció així com les llistes d'espera en l'especialitzada i en les proves complementaries, augmenten la sensació de vulnerabilitat de les persones que acabaran acudint més a urgències i encarint encara més el sistema.

Si parlem de 'cocopagament', el darrer informe de la OMS el desaconsella pels seus efectes negatius sobre l'equitat i l'accessibilitat, de tal manera que en les classes desfavorides frena tant la demanda 'inadequada' com la necessària, mentre que en les classes altes no en frena cap. I si bé és cert que som el país d'Europa que consumeix més medicaments, també ho és que per resoldre el problema el que cal és més educació sanitària i millor gestió.

Finalment recordem que els experts ja han calculat que amb els diners que s'han invertit en salvar la banca dupliquen, com a poc, els que serien necessaris per mantenir i fins i tot millorar, els serveis sanitaris i d'altres que ara no venen al cas.

Aquest panorama és evident que desballesta de forma alarmant el sistema sanitari actual, malmet la universalitat i l'equitat, penalitza al malat i pot tenir conseqüències imprevisibles.

En resum, no només anem cap a un model pitjor, sinó que deixarem de ser ciutadans amb drets per passar a ser assegurats, com ho és el nostre cotxe, i encara no tots podran tenir aquest 'privilegi'.

ROSER CASAMITJANA és copresidenta d'ICV a Sant Cugat