Què passa amb la cooperació

Roser Casamitjana

Publicat: el 10/mai/12
Opinió| Columnes

Dijous passat l'Hortènsia Grau, diputada al Parlament per ICV-EUiA, i el Ton Marimón, coordinador local d'Intermon Oxfam, ens van fer una 'mirada al món de la cooperació'. Un tema que ja de natural és el germà pobre de tots els pressupostos, però que amb la situació actual de retallades i restriccions pot quedar més malmès encara.

Malgrat que la majoria de governs es van comprometre a destinar el 0,7% del PIB a la cooperació, aquesta fita ha estat assolida per molt pocs. Així sabem que el govern de la Generalitat, ja el maig del 2010, va reduir el pressupost destinat a aquest fi en un 55% deixant-lo en 22 milions d'euros. Si tenim en compte que el 0,7% del PIB català és de 1468 milions d'euros ens podem fer una idea de com estan les coses. Actualment el govern de Catalunya destina el 0,1% a la cooperació, la qual cosa vol dir que cada català hi destina 3 euros. No sembla que amb això es pugui anar gaire lluny.

Pot semblar que en temps de crisi hi hagi altres prioritats, però si de veritat ens creiem que estem en un món globalitzat, cal també que pensem que la pobresa no té fronteres i que els governs no poden defugir les seves responsabilitats. I cal tenir en compte que només una tercera part de les aportacions provenen de les administracions, mentre que les 2/3 parts restants les aporten els particulars i justament són aquestes les que menys ha disminuït.

Quins reptes tenim ara mateix?.Doncs entre d'altres aconseguir la implantació de la taxa Robin Hood la qual generaria només a l'Estat espanyol 6300 milions d'euros a l'any; lluitar contra l'especulació financera dels aliments bàsics i evitar-ne el malbaratament; canviar la política agrària de la UE que continua protegint auns sense arribar a abastir a molts i, a casa nostra, eliminar la despesa en armament que hores d'ara ningú no sap per què serveix.

Queda, doncs, molta feina per fer i creiem que les ONG, amb totes les seves mancances i dificultats, han de seguir jugant un paper molt important per tal de portar-la a terme i per seguir lluitant contra les desigualtats econòmiques i de poder que fan que un nombre ten escandalós de la població mundial no tingui accés a les necessitats més bàsiques.

ROSER CASAMITJANA és copresidenta d'ICV-EUiA a Sant Cugat