La força del dubte

Blai Blanquer

Publicat: el 1/mai/12
Opinió| Columnes

Un periodista jove m'ha obligat a parlar de mi: 'Com és que es va fer capellà?' Quina pregunta! Per fer-me entendre, (?) he referit una experiència de finals de batxillerat...

Havíem armat una 'festa particular' a casa d'un company que tenia tocadiscs. Vull dir, una trobada de nois i noies per ballar familiarment al compàs de la música de moda. Vàrem quedar de trobar-nos cap al vespre. Com que era hivern, a aquella hora ja era negra nit i als carrers de la meva ciutat hi havia pocs fanals encesos. Recordo que feia molt fred. Des del carrer, de lluny estant, ja es respirava el caliu i la suavitat de la festa. Quan ja era a prop, gairebé a punt de trucar el timbre, vaig viure la tensió d'un dubte intens: era aquell el meu lloc? O més aviat un altre caliu, a la intempèrie del carrer fosc?

A algú li semblarà una bestiesa, però la força d'aquest dubte va ser tan gran, que no em vaig aturar. Mentre m'anava allunyant de la dolça remor de la casa dels amics, vaig veure que la tramuntana havia escombrat el cel i que hi resplendien llunyans i indecisos, uns quants estels. Em van cridar tant l'atenció, que ara veig que va ser un moment de gràcia. La força del dubte em va obrir nous horitzons i va refermar en mi alguna cosa nova.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià