La veritat dels biocombustibles (2a part)

Ton Marimon

Publicat: el 25/abr/12
Opinió| Columnes

Fa unes setmanes vam parlar de la vessant humana de l'afectació d'aquest combustible. Avui vull parlar del seu 'suposat' benefici mediambiental.

Escolta-ho

La desforestació d'ecosistemes essencials, com les selves tropicals, per deixar espai a les plantacions de biocombustible ha generat, amb raó, una seriosa preocupació des d'una perspectiva mediambiental

Cada vegada que observem una estació de servei on s'ofereixen 'biocombustible' solem sentir-nos alleujats en pensar que d'una o una altra manera la nostra contribució al fet que s'agreugi el problema és menor. Però l'irònic del cas és que els 'biocombustibles', igual que la gasolina o l'etanol, produeixen els mateixos gasos d'efecte hivernacle, fins i tot els biocombustibles aconsegueixen taxes més altes d'emanació de gasos que són mortals per la nostra atmosfera.

Els biocombustibles, durant el seu procés de producció, generen més gasos d'efecte hivernacle que el petroli. Ja que en el procés de crema de les plantes per al processament, transport, refinat... i finalment la combustió dels cotxes, les emissions són més altes que les emeses pel petroli si tenim en compte que aquest sol necessita del refinament i el transport, amb el mateix final, el motor d'un cotxe o alguna cosa així. Els biocombustibles provenen de matèria orgànica, bàsicament olis vegetals.

Segons la Unió Europea, es preveu que per a l'any 2020, el 10% dels combustibles que circulin al mercat d'Europa seran biocombustibles, una xifra bastant significativa. En certa mesura, si aquest tipus de combustibles fossin realment ecologistes la idea ens hauria d'alegrar als ambientalistes. Però la veritat és que darrere d'aquest percentatge, s'amaga un problema rellevant, igual o pitjor que les emissions d'aquests, i és que per aconseguir aquesta xifra les àrees cultivables són bastant extenses, es parla de milions d'hectàrees que en aquests moments són utilitzades per a la producció d'aliments, però que en el futur a causa de la rendibilitat del negoci, seran utilitzades per plantar blat de moro, canya de sucre o la soja, principals cultius emprats per a aquesta fi. Recordem el que dèiem fa uns dies respecte aquestes 'noves' plantacions, que es fan 'a costa de que milions de persones poden veure's desplaçades de les seves terres a mesura que la carrera s'intensifica, contribuint a una de les pitjors crisis de refugiats del món'.

'El poder real és econòmic, llavors no té sentit parlar de democràcia.'
José Saramago (1922-2010. Escriptor portuguès, premi Nobel el 1998)

TON MARIMON és coordinador d'Intermón-Oxfam a Sant Cugat