Martí Olaya, General

Jordi Van Campen

Publicat: el 7/abr/12
Opinió| Columnes

Sospito que una cultura no es construeix només amb els noms que surten a les capçaleres dels diaris. Catalunya no és igual a Jaume Cabré més Empar Moliner dividit per Pilar Rahola, per exemple.

Des d'algun lloc ocult, una legió de guerrers invisibles i silenciosos lluiten cada dia perquè les tradicions es mantinguin, perquè la literatura continuï viva, perquè puguem engegar l'ordinador i el google estigui en català. I a mi, què voleu!, aquestes coses em semblen quasi tan importants –dic quasi- com el 'Sálvame de Luxe' o el darrer joc de 'Call of Duty' de la PS3.
En el cas d’una cultura coixa de suport governamental, aquests guerrers són imprescindibles. Parlem de gent diversa, sovint anònima o pertanyent a un àmbit restringit. Persones que prestigien la cultura, que la mimen, que la fan útil. I en aquesta legió de guerrers hi ha capitans, comandants, coronels i generals. Martí Olaya i Galceran (Barcelona, 1927) és un d'aquests guerrers –no em negaran que en té la planta! Ja als anys seixanta escrivia a Cavall Fort i revistes diverses; la seva activitat s’ha estès a múltiples entitats culturals: Aula de Teatre, Fundació Folch i Torres, Faràndula de Sabadell, revista Faristol, entre d’altres... En el pla literari és dramaturg, novel·lista, contista i articulista. En política va assessorar el conseller Max Cahner sobre dramatúrgia... No ens l'acabaríem.
Resident a Sant Cugat des del 1995 amb la seva muller i còmplice, Núria Tubau, de seguida es va fer notar. Va ser un dels impulsors de la secció local d'Òmnium Cultural, així com renovador dels actes del Festival de Poesia de la ciutat; es va fer soci d'entitats destacades i és estrany no veure'ls, a la Núria i a ell, en pràcticament cada acte convocat en l'àmbit de la cultura.
Una anècdota: l'any 2000, en saber que la meva companya i jo escrivíem, va voler quedar amb nosaltres (un diumenge de primavera a les 12, al Mesón), tot i no conèixer-nos de res, amb el sol objectiu d'animar-nos a fer feina pel país. És a dir, que no només participa activament i impulsa la cultura en àmbits diversos, allà on es trobi, sinó que també és un agitador de consciències. El senyor Martí Olaya no és un guerrer... és un general. Com a mínim.
M'adhereixo per tant a la campanya que demana la concessió de la Creu de Sant Jordi per al senyor Martí Olaya. I dic senyor perquè és un senyor, i com a tal actua. Si entenc adequadament la voluntat d'aquests premis, aquest cas és claríssim. Una extensa llista d’entitats dóna suport a la iniciativa i la premsa local se n'ha fet ressò. Avui mateix, abans d'escriure aquestes ratlles, he llegit un bonic article de l'Eduard Jener sobre el tema. Destaca, trajectòria al marge, que 'Martí Olaya és un ciutadà català integral i un home bo, que no és el mateix que un bon home'. Sempre encertat, Eduard...

JORDI VAN CAMPEN és director de Sprint Idiomes