'Ragtime'

Jordi Van Campen

Publicat: el 24/mar/12
Opinió| Columnes

De tant en tant descobrim, en el paisatge que ens defineix, personatges que mereixen una segona ullada. Francesc Garriga Barata (1932) ens crida l'atenció per l'alegria dels cabells blancs i l'elegància eternament jove.

Llàstima que ha perdut la pipa que li atorgava semblances britàniques. No és santcugatenc però com si ho fos. Molts el recordareu de l'etapa en televisió, al costat d'en Jordi Beltran i l'Albert Vinyoli, en aquell programa excel·lent que es deia 'Avisa'ns quan arribi el 2000'. Sens dubte un dels poetes més sòlids que tenim, però que, com passa sovint, no figura a les llistes d'èxit -potser perquè no en té la voluntat.

Garriga acaba de publicar 'Ragtime' (Labreu Edicions), on poua en la memòria familiar per revisitar i redimir el passat, en contrast amb un present confortable però incert. Aquest cant serè al temps perdut, iniciat ja a Camins de serp (2009), no està exempt d'amargor però, en lloc de queixa sobre el guany i la pèrdua, transmet una calma i serenor només a l'abast dels grans poetes. En paraules de Víctor Obiols, 'No caldrien gaires pàgines per adonar-se que és un sènior de la poesia. I, alerta, l'experiència, en poesia, no exclou la mirada ingènua, la llambregada lúcida'. En aquest llibre, que culmina un procés iniciat una dècada enrere, marmessor de tot allò que ha viscut i no ha viscut, el poeta dibuixa la seva manera personal d'entendre el món.

Garriga és moltes coses. És un artesà de la paraula, de vegades fins al paroxisme: els seus poemes busquen l'essència de la paraula com un vendaval desfullaria un arbre. És un pedagog nat, amb un mestratge que ha resultat decisiu en homes que després han conformat el país. És una persona generosa, que participa d'innombrables jurats només pel goig de sentir-se actiu. A través d'una màscara de trapelleria, sempre amb una mirada crítica i un comentari feridor alhora que constructiu, busca revitalitzar l'actualitat cultural del país. Un exemple: el nostre Premi a la Memòria de Gabriel Ferrater no existiria sense ell.

Garriga ens llega un personatge, una obra ben feta i una veu poètica que explica la seva vasta experiència, des dels poemes més narratius publicats als noranta ('Els colors de la nit' i 'Setembre') fins a l'eclecticisme actual. Un detall: tot i el seu anonimat, és fàcil trobar llibres seus a les llibreries, cosa que implica l'existència d'un públic fidel, uns seguidors regulars que esperen amb candeletes que aparegui genialment per la cantonada, bastó en mà i escut del Barça a la solapa, i comenti, com aquell que no vol la cosa, que ningú no li fa cas. Aleshores sabrem que ha publicat de nou i que estem d'enhorabona.

JORDI VAN CAMPEN és director de Sprint Idiomes