La crisi de l'euro explicada per un enginyer convergent

Jordi Puignero

Publicat: el 20/feb/12
Opinió| Columnes

Aquestes darreres setmanes s'ha escrit molt sobre la crisi de l'euro i a mi personalment m'ha sorgit una pregunta: com ens aniria als catalans i a Catalunya si fóssim sobirans i decidíssim sortir de l'Eurozona? No sóc economista, però he intentat donar resposta a la pregunta ordenant idees i pensaments d'importants economistes, com ho fem els enginyers, una idea darrera l'altra, i essent fidel a aquell principi que diu que 'la resposta a un problema hauria de ser sempre el més senzilla possible, però no més senzilla'.

- En primer lloc, hauríem de crear la nostra pròpia moneda, la qual podríem anomenar novaPesseta! La decisió de sortir de l'Euro i de creació d'aquesta nova moneda s'hauria de prendre via decret i sense avís previ, i si pot ser millor en divendres, minuts abans del tancament dels mercats financers per així tenir un marge de dos dies per front a la seva reacció. Qualsevol filtració anterior al decret seria catastròfica: la gent trauria en massa els seus estalvis dels bancs provocant el col·lapse del sistema bancari català. A partir del moment del decret tots els compromisos financers del govern català (pensions, deutes, sous de funcionaris, etc.) se saldarien amb noves pessetes. La mesura també afectaria la resta d'intercanvis financers (hipoteques, accions, préstecs, salaris del sector privat, etc.). El govern a més hauria de fixar el tipus de canvi oficial de la novaPesseta, tot i que un cop fixat els mercats s'encarregarien de marcar ràpidament el seu valor efectiu. És possible que la nova pesseta s'enfonsés un cop comencés a circular (alguns estudis fets pel banc suís UBS indiquen que qualsevol país mediterrani que sortís de l'euro automàticament la seva nova moneda perdria de mitjana un 50% del valor respecte la moneda única Europea).

- La primera conseqüència seria una crisi bancària a l'estil 'corralito' argentí. El mateix divendres els inversors intentarien transferir els seus fons a bancs estrangers per protegir-se de possibles devaluacions futures, els caixers automàtics quedarien buits d'euros en poques hores, ja fos per clients espavilats o pel mateix banc que els hauria retirat. Això sí, dilluns matí hi hauria una allau de gent a les sucursals intentant treure els seus estalvis i els bancs davant la impossibilitat de fer front a aquesta demanda és molt probable que ni arribessin a obrir. És a dir, pànic total. Per suavitzar i evitar aquesta fuga de capitals, paral·lelament al decret de creació de la novaPesseta se n'hauria de fer un altre que restringís i posés límits a la sortida de capitals a tercers països. Un altre handicap seria posar la novaPesseta en circulació el més ràpidament possible per evitar el col·lapse bancari: imprimir bitllets i encunyar monedes, adaptar caixers automàtics, actualitzar sistemes informàtics... Com que tot això trigaria, durant un temps la novaPesseta només existiria en format electrònic (la ePesseta) i potser no seria mala idea que ja es quedés en aquest format per sempre més i la societat funcionés amb moneders electrònics per les petites compres, i amb VISA, xecs o transferències bancàries per compres més grans. La contrapartida més immediata seria que ningú s'atreviria a posar ni un euro en el nostre país per por a quedar atrapats econòmicament parlant.

- La segona conseqüència seria una crisi del deute català. Què passaria amb els crèdits del govern, les empreses i les famílies? Si es decidís mantenir-los en euros, com que ingressaríem amb ePessetes devaluades un 50% respecte l'euro, els nostres deutes es duplicarien immediatament provocant a curt termini un impagament massiu, en molts casos a creditors estrangers. Una altre opció, seria pessetitzar els deutes al tipus de canvi oficial, és a dir un Euro per cada ePesseta. Això voldria dir que els creditors estrangers pagarien integrament el 'pato' i perdrien la meitat dels diners, i conseqüentment, tard o d'hora ens ho farien pagar, no només amb querelles internacionals sinó segurament amb mesures més contundents si aquests creditors fossin els americans o els alemanys (com és el cas).

- La tercera conseqüència seria una crisi de credibilitat com a país. I és que no tornar el que deus està molt mal vist a tot arreu. Els mercats internacionals de crèdit ens deixarien aïllats. Ningú no voldria deixar diners a un país que no compleix les seves promeses i que a més a més bloqueja les sortides de capital. Conseqüentment la prima de risc catalana pujaria a nivells d'alguns països africans. En aquestes circumstàncies les empreses no podrien renovar els seus crèdits amb l'exterior, els bons de l'Estat es quedarien sense compradors estrangers i els nostres bancs es quedarien sense diners per deixar a particulars i a empreses. Això provocaria tancaments d'empreses per falta de liquiditat i increment de l'atur. Tot seguit vindria la caiguda del consum intern i un refredament de l'activitat econòmica en general. En definitiva entraríem en la recessió més profunda mai vista. Menys gent treballant i menys empreses vol dir menys ingressos per l'Estat via impostos i també més despesa social a la que fer front sinó es vol tenir una revolta que faci caure al govern de torn. Tot plegat obligaria al govern a treure a escena la màquina de fabricar diners de l'Estat i per tant iniciar un procés de devaluació progressiva de la ePesseta.

- I així és com arribem a la següent conseqüència: una inflació pels núvols i creixent. Amb una ePesseta que de sortida valdria la meitat que un Euro i on els preus de les importacions es duplicarien de cop. Per posar un exemple, el preu de la benzina es dispararia i segurament veuríem també com molts productes fets a l'estranger desapareixerien de les nostres botigues. I és clar amb una ePesseta que va perdent valor dia a dia seria la fi del diner barat, ja que els inversors exigirien més rendibilitat per comprar una moneda que pot ser devaluada en qualsevol moment. Tornaríem als tipus d'interès entre el 10 i el 20%. I és clar, amb interessos tant alts, baixarien les compres de pisos i s'enfonsaria el mercat immobiliari. En baixar els preus dels pisos provocaria que molt gent deixés de pagar aquelles hipoteques que l'import del deute del fos més elevat que el preu del pis. Repuntaria, per tant, la morositat i faria saltar pels aires més d'una entitat financera que hauria de ser rescatada per l'Estat. Amb el preu del diner tan elevat les empreses també tindrien dificultats per pagar els seus crèdits i per poder endeutar-se, i per tant moltes haurien de tancar o fer suspensió de pagaments i es frenaria l'activitat econòmica del país. Segurament el govern de torn saltaria pels aires.

- La qüestió és: hi hauria avantatges i guanyadors? A curt termini no. A mig termini, alguns sectors de l'economia començarien a gaudir de la devaluada ePesseta (per exemple empreses exportadores, sector turístic etc), però caldria que el govern fos prou responsable com per tenir molt present que recuperar la competitivitat via devaluació de la moneda vol dir 'pa per avui gana per demà' si paral·lelament no es fan les reformes pertinents que permetin augmentar la productivitat de l'economia.


En definitiva difícilment cap governant català prendrà mai la decisió de sortir de l'euro. Abans ens faran fora, tot i que això no és legalment possible si ens atenem als actuals Tractats Europeus. En tot cas ens haurien de fer fora de la Unió Europea (aquesta possibilitat si que es contempla a l'article 50 del Tractat de Lisboa). Per tant, intentar espantar la societat i els mercats amb amenaces com les de sortir de l'euro és tan absurd i tan poc creïble com el 'fin de ciclo' del Barça que propugna dia sí i dia també la caverna mediàtica de Madrid.

JORDI PUIGNERÓ és copresident de CiU