El jutge Baltasar Garzón

Ramon Piqué

Publicat: el 14/feb/12
Opinió| Columnes

Vam conèixer el jutge Garzón el mes de juliol de 1992, just abans dels Jocs Olímpics de Barcelona. Érem una trentena de persones vinculades a organitzacions independentistes. Ens van portar davant seu després de passar fins a cinc dies incomunicats a la Direcció General de la Guardia Civil, on vam ser objecte de múltiples tortures i maltractaments. Malgrat les lesions visibles que molts de nosaltres teníem i la nostra denúncia durant la declaració, aquest jutge no es va immutar i va continuar instruint com si allò no anés amb ell.

Van haver de passar 12 anys per a que el Tribunal Internacional d'Estrasburg condemnés l'estat espanyol per no haver investigat les denúncies de tortura malgrat que hi havia prou indicis per fer-ho. El primer jutge que va ignorar les denúncies va ser el jutge Garzón. Ell va prevaricar quan vainstruir causes amb declaracions extretes sota tortura.

Paradoxalment aquest jutge està tastant una mica de la seva medecina, i no es tracta d'una frase feta. El jutge Garzón va ser magistrat d'un tribunal especial hereu del franquisme, i no ha estat jutjat per la seva responsabilitat pel llarg centenar de denúncies per tortura de persones detingudes per ordre seva al llarg de la seva carrera, ha estat jutjat i condemnat per una causa que no té res a veure. Aviat se sabrà la sentència de les altres causes.

Per què no es pot denunciar un estat, com l'espanyol, que no vol investigar els crims del franquisme, al mateix temps que es denuncia la manca d'actuació de jutges com Baltasar Garzón davant de denúncies per tortura? La causa dels drets humans requereix de posicionaments clars, ja que res justifica la seva vulneració.

RAMON PIQUÉ és membre de l'Associació Memòria Contra la Tortura
Proutortura.net