Les petites revolucions del bar

Eduard Anguita

Publicat: el 13/feb/12
Opinió| Columnes

El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans limita la definició de bar a la d'establiment on se serveixen begudes i menjars. Certament, aquesta és la funció última d'un bar, però no podem negar que al seu voltant es produeixen fenòmens molt més profunds.

Escolta-ho

Als bars es generen amistats que primer són fugaces i després esdevenen perpètues. Als bars neixen amors a primera a vista i amors treballats, i passions sense amor. El bar és un punt permanent de debat i un cercle de confiança i solidaritat. Al bar pots trobar una feina, un pis de lloguer assequible o aquell perfil de persona que et faltava pel teu projecte empresarial, cultural o de qualsevol naturalesa. El bar és una font de creativitat i de cohesió social, d'alegries i penes compartides.

Sovint, però, tota aquesta riquesa posa davant del mirall a algunes ànimes buides i amargades, que no suporten veure en els altres allò que els manca a elles. Són aquests individus els que dia sí, dia també pressionen l'Ajuntament perquè limiti horaris, tanqui establiments i en dificulti l'obertura de nous. Són aquests miserables d'esperit els que, des del balcó de casa, esperen mig 'marramiau' que justifiqui les seves trucades a la Policia Local.

En un municipi normal l'Ajuntament se situaria al costat dels emprenedors que, amb clara vocació social, tiren endavant negocis de restauració així com dels veïns i veïnes que en gaudeixen. Però no, a Sant Cugat l'Ajuntament li balla l'aigua als elements amb mania persecutòria envers aquests espais. Deu ser que CiU pensa que per conservar la majoria absoluta necessita el vot fatxa, purità i carcamal. Almenys fins a dia d'avui...

EDUARD ANGUITA és estudiant i treballador a l'atur