Sobre el nou CAP de Can Mates i altres facècies

Roser Casamitjana

Publicat: el 9/feb/12
Opinió| Columnes

Ja tenim nou CAP a Can Mates, encara que no esta clar quan el podran utilitzar els usuaris. Pel que anem sabent la mare dels ous no és quan s'obrirà sinó en quines condicions ja que, si les informacions son certes, la seva posada en marxa no significarà cap increment de personal, ni metges ni infermeres que, són al nostre entendre, els que de debò fan la feina. Així doncs es farà un redistribució del personal que ara s'ocupa dels dos CAP existents, el de la Mina i el de Valldoreix.

Algú pot pensar que aquest invent comportarà una millor atenció als ciutadans de Sant Cugat? Si els mateixos han de fer la mateixa feina, no disminuirem les llistes d'espera ni facilitarem que es pugui incrementar el temps destinat a cada visita, vuit minuts a hores d'ara. I si els professionals són els que són cal pensar que tampoc no s'hi afegiran noves especialitats, de manera que estarem on estàvem. Per acabar-ho d'adobar, aquesta redistribució del personal desfarà els equips existents i, possiblement en molts casos, voldrà dir que el pacient ha de canviar de metge. Per aquest viatge feien falta tantes alforges?

Una vegada més estem davant d'un política d'aparador inaugurant un nou edifici i omplint-nos la boca de complir amb els estàndards admesos, però mentrestant es van deixant a la cuneta una pila de petites aportacions que en els darrers anys s'havien anat aconseguit: disminuir el nombre d'usuaris per professional, disminuir el nombre de visites per dia, incrementar lleugerament el temps de dedicació per malat, permetre que metges i infermeres constituïssin una unitat bàsica assistencial, instituir les visites dels especialistes als CAP per tal de donar suport als metges de família i un llarg etcètera. Només recordar que totes aquestes mesures acaben redundant en bé del pacient però també en l'estalvi del mateix sistema, ja que totes elles fan que els professionals augmentin la capacitat de resoldre els problemes, s'eviti desviar els pacients a l'hospital, es disminueixi el nombre de receptes i es baixi la despesa en farmàcia.

Ara de tot això ja ni se'n parla i l'únic que queda clar és que cal estalviar, especialment no cobrint baixes ni vacances ni permisos per d'altres activitats i incentivant que el pacient vagi a urgències on, tard o d'hora, li acabaran donant un diagnòstic. La relació de coneixement i proximitat que es pretenia establir en els centres de primària pot quedar totalment desvirtuada.

En resum, pinten bastos. No només no millorem sinó que anem enrere i mentrestant els centres privats de casa nostra 'viento en popa'.

ROSER CASAMITJANA és copresidenta d'ICV a Sant Cugat