Reflexions sobre el congrés del PSOE a Sevilla

Ferran Villasenor

Publicat: el 8/feb/12
Opinió| Columnes

Com sabeu, he assistit com a delegat al passat congrés del PSOE a Sevilla. Des de divendres a dos quarts de set del matí fins les deu tocades del diumenge, l'experiència ha estat enriquidora.

Escolta-ho

Com sabeu, també vaig donar suport i vaig votar la candidatura de Carme Chacón, com la majoria amplíssima de la delegació catalana (pel que es va dir) i també molts delegats d'altres zones.

Com vaig comentar a la columna de la setmana passada, Alfredo Pérez Rubalcaba em sembla un molt bon polític, amb moltíssima experiència i amb una gran fiabilitat. Creia, però, que cal un canvi de maneres de fer, una aire molt més reformista i arriscar. La desafecció dels votants d'esquerres i socialistes arreu és molt gran i les fórmules antigues han demostrat que no funcionen. També hi havia una altra cosa: crec que una dona jove i catalana podia donar una visió molt més oberta de les coses i d'una manera de veure la concepció estatal molt més oberta i federal.

Sé que aquests dies, abans del congrés, han plogut moltíssimes crítiques a Carme Chacón. Des de CiU i altres on se la veia com una 'anticatalana' enfurismada i des de l'altre nacionalisme, per gairebé semblar independentista. També se l'ha criticat per no formar part de l'anomenat 'aparell del PSOE'. Certament, estic segur que fos quin fos el resultat del Congrés les crítiques al PSC haurien estat les mateixes: el PSC s'ha dissolt dins del PSOE i ha perdut personalitat pròpia i influència. Suposo que la política és així, de titulars curts i de pocs matisos.

La proposta socialista ha de recuperar la credibilitat i ser útil davant del risc de desaparició com a força central. La tant popularitzada unitat interna s'ha de visualitzar d'una forma molt clara en el futur immediat.

Els blancs o negres en política normalment no existeixen, però la demostració sobre si el resultat (democràtic) ha estat un revulsiu i un canvi ho diran els dies de feina i la visió de la ciutadania. Cal que tothom es posi a remar. El primer examen, a àmbit estatal, seran les eleccions andaluses.

El PSC ha quedat tocat? Bé, parlar des d'una columna local no permet ni toca fer de portaveu de res, crec, però, que el PSC té un recorregut unit al socialisme estatal en moltes coses, però amb especificitats clares (veu pròpia, primàries, consciència de país, defensa Estatut, etc.) prou definides en el Congrés del PSC del desembre passat.

Des del PSC, també tenim un examen amb la ciutadania a diari. Un examen on se'ns avaluaran les maneres de fer, el grau d'aportar i canviar, la recuperació d'aquell discurs demanat pels nostres votants, sentit de responsabilitat (que no de signatures de xecs en blanc) i també la defensa d'aquelles qüestions, competències i sentiments que envolten l'anomenat catalanisme polític.

Ah! El Congrés va ser molt, molt molt dens: moltíssimes hores, cadires incòmodes, ponències molt llargues, discursos interessants quant més curts, inhibidors que van impedir que us passés comentaris pel Twitter, incertesa en els resultats, però també molt bona sintonia entre els membres de la delegació catalana i altres companys d'altres delegacions i la sensació d'estar formant part (molt petita, per altra banda) d'algun fet important.

Tornem al dia a dia que és el que toca. El proper ple municipal, dilluns que ve, serà interessant respecte al debat polític. Us recomano l'assistència i la participació.

FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del PSC