El ciutadà que espero no ser mai

Jordi Puignero

Publicat: el 23/gen/12
Opinió| Columnes

No vull antenes de telefonia a prop de casa meva, però no estic disposat a prescindir del meu telèfon mòbil. No sóc racista, però no m'agrada trobar-me moros i 'sudaques' a les discoteques.

Adoro els meus néts, però no suporto els crits dels adolescents que juguen a pilota al parc de davant de casa. M'entristeix veure ancians sols i abandonats per la seva família, tot i que tenim pensat ingressar a la meva sogra en una residència on la cuidaran molt bé. És inadmissible la degradació que pateixen els espais naturals, però em toca els nassos que m'obliguin a pagar les bosses de plàstic del supermercat. Crec que la joventut és cada cop més maleducada, però això ho haurien d'arreglar els mestres, que per això els paguem. La policia hauria de posar més multes i més dures als conductors incívics, tot i que no penso pagar la que em van posar la setmana passada injustament. No estic d'acord amb la majoria de decisions que prenen els polítics, però no vull saber res de la política i quan hi ha eleccions me'n vaig d'excursió.

Sóc un ciutadà conscient dels problemes que té la societat, tot i que no estic disposat a moure ni un sol dit per solucionar-los. No me n'he adonat : el problema sóc jo.

JORDI PUIGNERÓ és copresident de CiU Sant Cugat